Carles Moll ens colpeja amb tres disciplines

Des d’aquest passat divendres i fins al 13 de juliol, la Sala Municipal del Roser acull aquesta mostra de l’esplendent enginy i la infinita capacitat expressiva de qui ha transformat la idea i la creació artística en la seva manera de viure i entendre el món.

«Es tracta -afegeix- de mostrar la repetició de temes, les dèries, les diferències formals i de continguts, segons quina sigui la matèria emprada». Segons la tècnica o la disciplina emprada. Així, Carles Moll aconsegueix transformar el missatge, el contingut i l’impacte de cada obra. Canvia la mirada de l’artista i barata la percepció de l’espectador.

Metamorfosi i univers oníric

Aquesta metamorfosi que ens atrapa forma part de l’univers oníric de qui, humà, humil, senzill, es defineix a ell mateix com «artista plàstic menorquí que visc al terme des Migjorn Gran. També em dedic a la docència d’algunes tècniques artístiques i, eventualment, a la il·lustració».

I ara prepara l’escenografia d’una obra de teatre. Sap treballar la pintura, el gravat, la talla en fusta i l’escultura. Sense pensar en un estil propi, que hi és, Moll obre un diàleg entre les tècniques, que planteja com una confrontació, una bella lluita. Aquí sorgeix el nom d’aquesta exposició: «Confrontacions».

«M’agrada que les obres d’art tenguin un significat obert. Si contenen el misteri que les fa valuoses, irreverents i transformadores, s’adaptaran al pas del temps i cada espectador hi trobarà el seu camí, el propi camí que hi ha dintre seu», afirma.

Per a Carles Moll, «una obra d’art ha de plantejar preguntes més que no donar respostes, i colpejar la consciència de l’espectador, encara que només sigui per al breu moment en que romandrà dins la sala». Anau, idò a la Sala del Roser hi sentireu, vius, els cops amb els que Carles Moll ens interpel·la i pregunta.