Chillida torna a Menorca: l’exposició de l’estiu a Hauser & Wirth

Divendres va ser el torn de la premsa, primer amb una visita a la galeria nord de l’espai Hauser & Wirth, on hi ha instal·lada l’obra de Chillida, segons el concepte de Luis Laplace, arquitecte d’aquesta galeria i del Chillida Leku. I en una explicació detallada i apassionada pel procés creatiu de les peces que conformen l’exposició a càrrec del mateix Laplace, dos dels fills de l’escultor, Ignacio i Luis Chillida, i el nét Mikel Chillida, director de Desenvolupament al Museu Chillida Leku.

Mikel Chillida és qui fa aquest dissabte l’explicació de la primera visita en l’obertura de la nova temporada de la Galeria. I curiosament, és una néta de Roni Horn, la comissaria d’art i escriptora Georgia Loy Horn, qui s’ocupa d’explicar a la visita inaugural, a la galeria sud de l’Illa del Rei, l’obra de la seva àvia, important representant de l’art contemporani. En la visita de premsa va ser, però, l’escriptora i investigadora d’art Isabel de Navarán, qui ha treballat en alguns catàlegs de l’artista, l’encarregada d’emmarcar els conceptes que hi ha darrere l’obra d’Horn que s’exposa a Menorca. Les dues mostres es poden veure fins a dia 27 d’octubre.

Connexió de Chillida amb l’Illa

Amb motiu del centenari del naixement d’Eduardo Chillida (1924-2002), un dels escultors més destacats del segle XX, i en col·laboració amb la Successió Eduardo Chillida, l’exposició, amb el nom «Chillida a Menorca», celebra, tal com especifica la mateixa Hauser & Wirth, la profunda connexió de l’artista amb l’Illa. Ho fa a través d’una destacada selecció d’escultures i obres sobre paper, que inclou algunes de les peces creades durant la seva etapa aquí.

El vincle de Chillida amb Menorca es va formar durant els estius que va passar a l’Illa des de 1989. A la casa familiar de Quatre Vents, que va establir amb la seva dona, Pilar Belzunce, a Alcaufar, va crear un estudi a l’aire lliure on va trobar un espai tranquil per treballar les seves escultures amb argila xamota, envoltat de camps i de parets de pedra seca.

L’exposició mostra però tota la dimensió de la trajectòria de l’escultor. Mentre que el concepte de la presentació, dissenyat per l’arquitecte Luis Laplace, amb especial atenció als materials locals, amplia el vincle de l’artista amb l’Illa i el seu entorn natural. Per a una mostra de Chillida ben ancorada a Menorca.

Noticias relacionadas

'Chillida en Menorca': el homenaje a los 100 años del escultor en Hauser&Wirth

Más noticias relacionadas

En aquesta Illa, Chillida es va deixar inspirar per la llum blanca del Mediterrani, en perfecte contrast amb la llum, que ell anomenava negra, del seu País Basc natal. L’artista va trobar inspiració també en les pedreres a l’aire lliure de marès o en els monuments del període talaiòtic. Menorca, vent i pedres, amb el paisatge que entra a través dels finestrals de la galeria, amb arbres i la mar de fons, il·luminen, contextualitzen i enriqueixen aquesta mostra de Chillida. Perquè «la natura era la mussa de l’escultor», tal com va recordar el seu nét durant la visita. Així, en la feina de l’arquitecte Luis Laplace de crear un diàleg entre les peces d’art i el paisatge, al llarg de l’exposició, una selecció d’obres es presenta sobre bases de marès, la pedra utilitzada per construir l’edifici del segle XVIII que acull la galeria. Ho recalcava el fill de l’escultor Ignacio Chillida que aquesta mostra basa el seu concepte en el que és ben propi d’aquest espai d’art i de Menorca.

El que hi trobam primer de tot és una selecció de les seves gravitacions, de gran format, obres bidimensionals en blanc i negre, en paper, que exploren les qualitats i limitacions de l’espai. Chillida, qui va començar estudis d’arquitectura, va explorar al llarg de la seva carrera conceptes com el límit, l’espai i la mida. Mikel Chillida convidava després per reforçar aquesta idea a fer l’exercici de trobar la mida que correspondria a l’ésser humà, de mesurar-nos-hi en alguna de les seves escultures.

Menorca, l’illa de les lurres i les gravitacions d’Eduardo Chillida

L’imponent «Mural G-56», una peça creada a gran escala, que utilitza elements gràfics en negre, exemplifica, per la seva banda, l’exploració entre espai positiu i negatiu. «Chillida a Menorca» mostra també una sèrie de les conegudes escultures d’acer i relleus de fusta que emfatitzen l’interès de l’artista per fer visible l’espai a través de les formes que l’envolten. I una important selecció de les seves ‘Lurra’ (terra, en eusquera), una sèrie d’escultures, moltes de les quals van ser moldetjades per l’artista a Menorca. Estan fetes d’argila xamota, que es pot coure en grans blocs sense trencar-se. I hi trobam peces com «Lurra M-32» o «Lurra M-13», amb M de Menorca, i per distingir-les de les que porten la lletra G, creades a Grasse, al sud de França. Tot això ho explicaven de forma apassionada els fills de l’escultor i el seu nét, recordant l’atracció que sentien tan Chillida com la seva dona per aquesta Illa, lloc de descans i també del treball de l’escultor que no requeria processos complicats.

Per altra banda, i fets també amb argila xamota, hi ha algunes peces de la sèrie «Óxidos», obres de color i textura distintius a causa de la utilització d’òxid de coure negre i un doble procés de cocció. La part final de l’exposició posa encara més en relleu la passió de l’artista pels fenòmens naturals. Des dels seus inicis, Chillida va incorporar les formes orgàniques a les seves obres sobre paper i escultures d’acer, i va emfatitzar les qualitats naturals dels materials amb els quals treballava, com el granit, l’alabastre o el feltre. Un exemple d’això és la peça de granit «Escuchando a la piedra III». O «Lotura XXVII», explorant la versatilitat de l’acer. Les obres en alabastre, però, on es poden percebre les onades o la sal de la mar, i on es reflecteix el cel que entre per les finestres de la galeria, recorden especialment com l’escultor es recreava amb el paisatge.

A l’exterior, enmig de la bellesa de la natura imperfecta que elogiava i que no volia canviar per res en el material pur que treballava, hi ha l’escultura homenatge als ocells que culmina la mostra.

L’Illa del Rei des dels inicis, van dir els dos fills de l’escultor, va ser un projecte predestinat a una exposició de Chillida. Tots dos van parlar de l’oportunitat que la mostra representa que l’obra del seu pare estigui a Menorca, a «casa seva», «on va treballar des de la llum fantàstica i la visió del Mediterrani idíl·lica que li oferia Alcaufar». I justament, en aquest any tan especial del seu centenari. També hi va haver paraules d’elogi al paper de la seva mare, Pilar Belzunce, donant suport a l’artista perquè la seva única preocupació fos la seva brillant creació.