Recreen un esdeveniment astronòmic que practicaven els talaiòtics durant el solstici d'hivern

Segons un estudi publicat el passat mes de març per la Universitat de Sevilla, la penetració dels rajos de sol dins del recinte de taula podria indicar que el sol era una de les divinitats principals del panteó talaiòtic. Aquesta activitat, duta a terme ahir per primera vegada, recrea l'ambient intern original del santuari durant el migdia del solstici d'hivern.

I és que el calendari era un element bàsic per les societats antigues. Al Mediterrani, caracteritzat per les societats agricultores i ramaderes, hi havia certes festes per celebrar tant el solstici d'estiu com el d'hivern. Mentre que el primer marcava el final del cicle agrari, és a dir, la collita, el segon indicava que s'acabava el moment de sembrar de nou els camps.

Noticias relacionadas

Menorca fa 2.500 anys ja mirava al cel: la importància de l'astronomia en la cultura talaiòtica

Així doncs, no dista gaire dels temps actuals, en què celebrem Sant Joan al solstici d'estiu i Nadal al solstici d'hivern. És precisament per aquest motiu que ara es fan aquestes tres visites guiades, ja que coincideixen en el temps amb Nadal.

Ocasió ideal

Una de les investigadores i impulsores del projecte, Irene Riudavets, explica com una «petita finestreta» a la façana del recinte va ser l'origen de l'estudi. «El dia del solstici d'hivern, el sol se situa de forma aparent a la mateixa alçada que aquesta finestra. El raig entra de forma directa i repica a la zona on sabem, gràcies a les investigacions a altres recintes de taula, que es col·locaven les figuretes de les divinitats a aquest santuari», explica l'arqueòloga.

Després d'haver començat a estudiar aquesta possibilitat de forma exhaustiva a partir de l'any 2020, Antoni Ferrer, director de l'agència Menorca Talaiòtica, assenyala que es tracta d'un succés molt «puntual», ja que només ocorre a unes hores molt concretes del migdia durant el solstici d'hivern. És a dir, tan sols es pot apreciar un parell de dies comptats de l'any. «Això no és casual. Pensam que tenia un significat religiós», afirma l'arqueòleg. Al mateix temps, Ferrer explica que a la majoria de les religions politeistes, les grans dominants al món antic, el sol era «una figura molt important». «Aquesta entrada de la llum dins del recinte es podria interpretar com una manifestació d'aquesta possible divinitat», subratlla.

La hierofania, com s'anomena el fenomen, s'està donant aquests dies a partir de les 13.30 hores, moment en què comencen les visites guiades, i es manté per molt poc temps: fins a les 15 hores.