El solstici d'hivern és un període marcat en tots els calendaris. Tant en la nostra cultura, com a moltes d'altres. Tant en l'actualitat (amb Nadal), com en l'antiguitat, ja que es tracta d'un moment força transcendental en coincidir amb el final del període per sembrar el cereal. I ara un equip d'arqueòlegs ha demostrat que en el període del Talaiòtic Final (en el primer mil·lenni abans de Crist) ja s'utilitzava un calendari que marcava el solstici d'hivern.
La investigació ha estat publicada aquesta setmana per la revista científica Spal. Revista de HistoriayArqueología, de la Universitat de Sevilla (l'article es pot descarregar en aquest enllaç), i demostra que fa 2.500 anys i encara en l'actualitat es pot apreciar un esdeveniment arqueoastronòmic en un dels dos recintes de taula del santuari de So na Caçana (Alaior), en el que durant el solstici d'hivern entra en el recinte un raig de sol a través d'una finestra, que il·lumina el lloc on hi hauria l'altar on possiblement hi havia dipositades representacions de divinitats).
Recinte de taula oest de So na Caçana. | Irene Riudavets
«A principis de 2020, en una visita al jaciment vaig veure una finestreta, i vaig pensar que podria estar relacionada amb l'astronomia, després hi vam anar amb els de Photopills i vam descobrir que el sol entrava durant el solstici d'hivern. No podia ser casual», comenta a aquest diari l'arqueòloga Irene Riudavets, investigadora principal de l'estudi.
A partir d'aquí es va començar a fer el treball de camp per demostrar que el fenomen encara es podia observar actualment. Així es va cobrir el recinte i el 21 de desembre de 2020, amb el solstici, es va poder veure com demostra aquest time-lapse.
El següent pas era evidenciar que malgrat els canvis en la inclinació de l'eix de rotació de la terra aquest fenomen també era visible entre els anys 600 i 200 a.C, que és quan es creu que s'utilitzà aquest recinte. Així amb una complexa metodologia, fent un registre fotogramètric (amb prop de 1.500 fotografies) s'obtingué l'aixecament en 3D de l'edifici, i posteriorment amb l'ajuda de l'astrofísic Sebastià Barceló i amb un programa informàtic específic es va demostrar que la llum entrava el recinte durant 98 dies, i el moment àlgid amb prop d'una hora de duració es produïa durant el solstici.
Un cop demostrades les evidències que el solstici d'hivern era ben present entre els pobladors, almanco de So Na Caçana, les conclusions que extreuen els investigadors són diverses. La primera que es va construir el recinte amb una planificació prèvia pensant ja en poder disposar d'una espècie de calendari per saber quan es produïa el canvi d'estació, de vital importància per qualsevol comunitat agrícola.
Una altra, encara que aquesta no tan concloent, és que també podria servir durant els mesos que es produïa el fenomen (entre el novembre i el febrer) com un espècie de rellotge, ja que la llum sempre entrava devers el migdia.
Detall de la finestra de So Na Caçana. | Irene Riudavets
L'estudi també incideix en l'aspecte simbòlic, i d'aquí que malgrat no haver-se trobat en el seu interior restes de representacions divines, no es pot descartar que quan s'il·luminés l'altar hi hagués figuretes de divinitats (com si s'han trobat en altres recintes) i se celebrés alguna espècie de ritual «reservat a un petit grup de persones iniciades» que poguessin contemplar un «bany de llum» sobre les figuretes durant l'època del solstici. És més, a tall d'hipòtesis, plantegen que el sol fos una de les divinitats principals del panteó talaiòtic menorquí i que la penetració dels seus rajos dins del recinte de taula representaria una manifestació d'aquesta entitat divina, d'aquí que titulin l'article «Una hierofania solar en el recinte de taula de So Na Caçana», és a dir una manifestació sagrada en un espai terrenal. «Estudis com aquest demostren que, des de l'antiguitat, l'ésser humà ha alçat la vista al cel, admirant la seva bellesa, la seva immensitat i la seva utilitat», diu l'astrofísic Sebastià Barceló, coautor de l'estudi.
Una de les conclusions que ens deixa el present estudi és que s'evidencia que els recintes de taula estaven coberts, perquè si no la llum que entra per aquesta finestra, justament en el solstici, quasi no es veuria i l'espectacularitat per la qual fou dissenyada no tindria sentit, explica Riudavets.
Per acabar, els investigadors no descarten que aquest fenomen es pogués haver produït a altres recintes de taula, però que com que no estan tan ben conservats com el de So na Caçana (que té quasi completa la façana) no s'hagi mantingut la finestra i no es puguin fer les comprovacions que s'han fet al jaciment d'Alaior.
Els autors de l'estudi, a més d'Irene Riudavets i Sebastià Barceló, són els arqueòlegs Antoni Ferrer, Gerard Remolins i Cristina Bravo, a més del fotògraf Antoni Cladera.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Molt interesant. Ademés de sa conclusió que els recintes de taula estaven coberts !!! Enhorabona als arqueòlegs.