Sortida als gravats descoberts per Mascaró Pasarius a Biniguarda
L'arqueòloga del Museu de Menorca, Montserrat Anglada, explica a un grup de seixanta persones les figures rupestres de la cova de s'Encantament descoberta el 1952 per l'investigador alaiorenc
L’arqueòloga Montserrat Anglada va donar les explicacions durant la visita guiada. | M.À.L.P.
Unes seixanta persones van gaudir ahir de la visita guiada a les coves amb gravats rupestres i les capades de moro de Biniguarda, a Alaior, amb les explicacions de l'arqueòloga Montserrat Anglada, tècnica del Museu de Menorca que juntament amb l'IME han organitzat aquesta excursió en el marc de l'Any Josep Mascaró Pasarius amb motiu del centenari del seu naixement.
Precisament, l'arqueòleg, historiador i cartògraf alaiorenc Josep Mascaró Pasarius va ser el descobridor el 27 d'octubre de 1952 d'uns gravats rupestres, alguns d'ells antropomòrfics, al lloc de Biniguarda Vell, que va descriure en un article publicat al suplement «Monte-Toro» corresponent al novembre d'aquell any, en la secció ‘Pàgina menorquina' amb el títol «El local megalític i les figures rupestres de Biniguarda Vell. Descripció per al seu estudi».
La troballa es va fer a les coves de s'Encantament, unes grutes excavades per la mà de l'home que s'estenen al llarg del penyal a les tanques de sa Corona, de sa Cova i es Clot des Moro, a Biniguarda Vell, i en altres tanques del lloc vesí de s'Almudaina. A uns 300 metres al nord de les coves es localitzava el jaciment de Biniguarda i a una distància similar, però a l'est s'aixecava el talaiot de s'Almudaina que ja es troba en un estat ruïnós.
A Mascaró Pasarius li va cridar l'atenció una sèrie de particularitats d'aquest grup de grutes artificials, com «la magnífica disposició interior de les coves, les seves portes d'accés, les finestres, la fornícula, les capades de moro, els morters i les figures antropomorfes i geomètriques», assegura.
Figures
Quant als gravats rupestres més visibles, Mascaró Pasarius destaca quatre figures, que de forma provisional va identificar per la seva aparença: «Estrella», «Figura humana», «Arc» i «Cavall», que estan en la paret interior en una superfície d'1,15 x 2 metres. Ell mateix les va reproduir en un dibuix fet a mà a l'article de «Monte-Toro» (a la part superior de la foto petita) juntament amb altres gravats descoberts en coves de Mallorca.
L'estrella té cinc puntes i, segons l'autor, «el seu pentàgon fa 15,5 cm, de l'angle esquerre al dret, per 25 cm de l'angle inferior al centre del costat superior».
Quant a la figura humana, assegura que es tracta de l'«esquematització d'un home amb els braços oberts en creu, un triangle invertit com a cap, i els dits de les mans i dels peus desmesurament llargs. Els dos braços fan 17 cm de braó a braó. El traç vertical és de 26 cm i la distància de taló a taló és de 10,5 cm».
Encara que Mascaró Pasarius admet inicialment que no es tracta d'una figura clara d'arc, l'anomena així per tenir diverses qualitats d'aquest artefacte, «la seva envergadura és de 55,5 cm. Posseeix un triangle addicional invertit en el seu marge inferior esquerre, unit a l'eix vertical de la figura per la prolongació de la seva hipotenusa i un dels seus catets».
Finalment, el cavall fa 16 cm de tronc i sembla estar en actitud de córrer, segons Mascaró Pasarius.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.