Divendres a la nit, un dels recintes talaiòtics més emblemàtics de la nostra illa s'obria de bat a bat, preciós i alquímic, bellament il·luminat amb foc i colors, per acollir, en una nit clara i fresca d'estiu, la proposta d'una catalana de sang flamenca que ens brindava el seu debut en solitari en el disc Cayana.
Anna Colom (Barcelona, 1985) és llicenciada en Cante flamenco per l'ESMUC i el treball de Cayana parteix, precisament, com a projecte final de carrera per convertir-se ara en el seu primer long play. Un treball que vessa temperament, sensibilitat, veritat, autenticitat, saviesa, frescor i art, molt d'art. En paraules de l'artista, «el folklor ibèric, els ritmes africans i els viatges d'anada i tornada al continent americà es fonen en les nou cançons que el conformen». Un àlbum amb referències que van des de la samba brasilera al candombe uruguaià. Un passeig per la guajira i el total, per la sancallosa argentina i la soleá, bulerías, bamberas, cants de gronxador i cants de treball…
Foto: Marta Folch.
I, tanmateix, no importa la classificació genèrica perquè la proposta és tan diàfana i mestissa que arriba amb tota la naturalitat a l'oïde de qualsevol que sàpiga reconèixer l'art en estat pur. De veritat, escoltau-lo. Les pedres mil·lenàries de Torralba ho van fer i van quedar encisades amb un cant, uns ritmes i unes històries que els van retornar tot l'aroma dels pobles que ens han visitat o que han de venir. En un món global com aquest nostre importa l'autenticitat d'allò que rebem, no la seva classificació.
Anna Colom, a la guitarra i la veu, estava acompanyada per Exequiel Corias, guitarra i cors, i Pablo Gómez-Molina, percussió i cors. Anna es passeja amb autoritat i puresa pel cante flamenc, tot fent gala d'una afinació exquisida i uns melismes perfectament dibuixats, i la seva veu, lleugerament velada i sense trencar, profunda i generosa en l'agut al mateix temps, et convida a entrar en la proposta des del primer minut. Exequiel Corias, músic argentí, resulta un element determinant per insuflar un toc de guitarra que aglutina, amb tota naturalitat i sense friccions, les dues voreres de l'atlàntic. I alhora la seva guitarra manté tot el color del flamenc que Anna Colom imprimeix des de la veu, la composició i l'escriptura. Pablo Gómez-Molina hi afegeix una percussió moderna i eclèctica que refresca en tot moment cada tema. Els tres entaulen un joc vocal ple d'harmonies i equilibri, de gran bellesa i qualitat, preciós en el tema «Nana a Martí».
També es van afegir a la festa (perquè així va ser, una celebració de la vida) quatre veus coristes que van aportar profunditat i color a alguns dels temes que formen part del disc, com ara «Trébole» (cante campero), o «A mi Mariana» (bulerías de Càdiz). Molt emotiu el moment en què els 7 músics van seure entorn d'una taula per oferir-nos un cant de treball a veus i percussió.
El públic, que omplia generosament l'aforament del recinte, va entregar-se des de l'inici del concert i va oferir càlides ovacions als artistes, que van regalar-nos el seu art a mans plenes durant l'hora i escaig que va durar la proposta. Molt ben sonoritzat i il·luminat per EduSound.
Tot un luxe poder gaudir d'Anna Colom i el seu Cayana en un indret màgic com n'hi ha pocs. Enhorabona també a l'organització!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.