Nel Martí ha realitzat una llarga investigació sobre aquest tema. | Gemma Andreu

TW
9

L'escriptor i professor menorquí Nel Martí és l'autor del nou llibre «Déu sense armaris. Confidències de dos capellans», publicat per l'editorial El Tall i que ja es pot trobar a les llibreries de Balears. Aquest treball és el resultat d'una llarga investigació sobre la repressió de l'homosexualitat durant el segle XX «i en especial entre 1954 i 1978, període de vigència de la Ley de Vagos y Maleantes (1954-1970) i la Ley de Peligrosidad y Rehabilitació Social (1970-1978)», expliquen des de l'editorial. En aquest sentit, Nel Martí recentment ha conclòs, amb el suport de l'Institut Menorquí d'Estudis, l'estudi «La repressió de l'homosexualitat a Menorca durant el franquisme».

L'autor reivindica amb aquest text «la veu d'aquells que no fa massa anys varen ser repudiats i expulsats de l'Església pel simple fet d'estimar de forma diferent al que marcaven els cànons de l'heterosexualitat procreadora, propugnats per la tradició catòlica». I ho fan narrant la història d'Antoni Roig i Jaume Satandreu que «calia ser contada i divulgada».

Antoni Roig i Roselló (Eivissa, 1939) ingressà a l'ordre dels Carmelites Descalços l'any 1945. L'any 1976 fou finalista del Premi Planeta amb el llibre «Todos los parques no son un paraíso. Memorias de un sacerdote», on narra la seva experiència com a homosexual. Jaume Santandreu (Manacor, 1938) entrà al Seminari Conciliar de Sant Pere quan tenia 11 anys, i començà a exercir el sacerdoci l'any 1961. L'any 2004 publicà «Catedral amb armaris», amb el qual obté el primer premi de narrativa gai-lèsbica Terenci Moix. En aquest llibre parla de la seva homosexualitat.

En «Déu sense armaris. Confidències de dos capellans» els dos escriptors fan una mirada enrere sobre aquell difícil temps de repressió i exclusió. La seva és, comenten des de l'editorial, «una mirada alliçonadora i alliberadora per a les generacions actuals. Moltes coses han canviat des de llavors, però també moltes continuen intactes. La memòria d'aquests dos religiosos és una manera de visualitzar l'homofòbia que va existir».