Al Parc Rochina s’hi ha instal·lat el monòlit que correspon a Menorca. | Gemma Andreu

TW
3

Menorca és una més de les estacions de la Ruta de les Homilies d'Organyà, un recorregut pels territoris de parla catalana que reconstrueix i recorda personatges i llocs emblemàtics que, al llarg dels segles, han ajudat a configurar la llengua pròpia. Una iniciativa que, a l'Illa, comença per Maó i passa per Alaior, es Migjorn Gran i Ciutadella.

L'Associació Amics de les Homilies d'Organyà impulsen aquest projecte, el qual han assumit el Govern balear, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana. A l'arxipèlag s'han instal·lat quatre monòlits, un a cada illa. El de Menorca és al Parc de Rochina, on comença aquest itinerari per llocs, esdeveniments i persones que han ajudat a configurar la llengua.

De Maó a Ciutadella

A Maó, la ruta passa per llocs com la plaça de la Conquesta, amb el monument d'Alfons III d'Aragó (1265 - 1291); l'Ajuntament; o la casa natal de l'humanista Antoni Febrer i Cardona (1761 - 1841), un dels màxims exponents del Grup Il·lustrat Menorquí, defensor de la llengua i la cultura pròpies i contrari amb la imposició del castellà.

Arribam a la casa on va néixer Joan Ramis i Ramis (1746 - 1819), fill il·lustre de la ciutat, un dels fundadors de la Societat Maonesa i referent de les lletres catalanes; el qual està vinculat a altres personatges, com Vicenç Albertí (1786 -1859), Josep Sanxo (1776 - 1847), Mateu Orfila (1787 - 1853) o Joan Roca Vinent.

El recorregut passa per Alaior, on hi ha el carrer de la Sala, dedicat a Josep Miquel Guàrdia (1830 - 1897), autor de 25 obres i centenars d'articles que, quan tenia 54 anys, va rebre l'encàrrec del ministeri d'Instrucció Pública de França per estudiar els dialectes de Balears. I ho va fer, començant per la «meva llengua materna que és el català de Menorca», que recollí la història de la llengua durant els segles XIII, XIV i XV.

As Migjorn Gran, el referent ineludible és Francesc Camps i Mercadal, o Francesc d'Albranca (1852 - 1929), considerat el «primer filòleg menorquí de la història en el sentit científic del terme», segons definí Xavier Gomila, de l'Institut Menorquí d'Estudis. De fet, va ser col·laborador de mossèn Antoni Maria Alcover, del «Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana» i del «Butlletí de Dialectologia Catalana», de l'Institut d'Estudis Catalans.

I des d'aquí, el recorregut arriba a Ciutadella, terra natal de Francesc de Borja Moll (1903 - 1991), figura cabdal, no tan sols de la llengua pròpia de Menorca, sinó del conjunt de territoris de parla catalana. El seu interès per les varietats idiomàtiques el va dur a aprofundir intensament per a configurar, juntament amb Alcover, el «Diccionari català - valencià - balear».

Borja Moll té el reconeixement públic de Ciutadella, de Menorca i més enllà, amb carrers que duen el seu nom i títols, entre altres, com el de fill il·lustre, a ponent. A més, va deixar empremta, va ser pare d'una altra filòloga de reconegut prestigi, Aina Moll i Marquès (1930 - 2019), col·laboradora també del diccionari ‘Alcover-Moll'.

La Ruta de les Homilies d'Organyà de Menorca es titula «El manteniment de la normalitat lingüística» i es complementa, a les Illes, amb els altres tres itineraris, el de «La consciència lingüística» a Mallorca; «Identitat i tradició» a Eivissa; i «La petja lingüística» a Formentera.

El apunte

Les homilies traduïdes del llatí durant el segle XIII i el naixement de la llengua catalana

L’Associació Amics de les Homilies d’Organyà proposa aquesta ruta que repassa l’evolució de la llengua catalana. I ho fan, a partir de considerar que, segurament, el primer text escrit en català data del segle XIII. Es tracta, precisament, de les Homilies d’Organyà, l’aplec de sermons originals llatins i traduïts al català que es va descobrir a la rectoria de Santa maria d’Organyà, el 1904.

És complex assegurar que és el primer text, encara més quan, recentment, s’ha localitzat el «Llibre Jutge de la Seu d’Urgell», una còpia en català de la segona meitat del segle XI del «Liber Iudiciorum» (Codi de Recesvint), el codi de les lleis got que va ser vigent fins al segle XIII, i que va ser copiada pel prevere de Santa Maria d’Organyà.

En qualsevol cas, l’entitat que impulsa la ruta reivindica el «valor simbòlic» que tenen les Homilies d’Organyà per a la llengua catalana, i que es reforça perquè són uns textos adreçats al poble i amb la mateixa procedència territorial. Una iniciativa a la que s’adhereix el Govern balear, amb els itineraris a les quatre illes.