Èxit del Cor Illa de Menorca amb la 'Missa de Rèquiem' de Verdi

El ritme de venda de les entrades per assistir a la «Missa de Rèquiem», de Verdi, amb l'interès que aquesta obra havia aixecat entre els amants de la música clàssica, feia preveure una gran assistència de públic, que es va concretar amb el cartell d'«entrades exhaurides» que es va posar abans de l'inici de l'espectacle, per la qual cosa el ‘Principal' va lluir un magnífic aspecte, digne de les millors nits que el coliseu maonès ha protagonitzat al llarg de la seva història quasi bicentenari, efemèride que es complirà d'aquí a sis anys.

Compenetració

La compenetració va ser la característica definitòria del centenar d'intèrprets que van donar vida a la magnífica obra simfònica-coral del compositor italià, concretament seixanta cantants, trenta-sis músics i quatre solistes. Un grup humà ben nombrós i necessari per afrontar l'exigència i la proposta de la «Missa de Rèquiem», un repte monumental i d'una magnificència espectacular.

Cada una de les set-centes persones que van omplir l'aforament van poder gaudir d'una obra que presenta una manifesta dificultat d'execució en les seves set parts: «Rèquiem i Kyrie», «Dies irae», «Ofertorio», «Sanctus», «Agnus dei», «Lux aeterna» i «Libera me».

La participació estelar de quatre prodigioses veus verdianes d'una extraordinària qualitat, com són la soprano Mariola Cantarero, la mezzosoprano MªLuisa Corbacho, el tenor Antoni Lliteres i el baix Jeroboám Tejera van enlluernar al públic, que no va deixar l'ocasió per exterioritzar amb reiterats aplaudiments la seva complaença per la bellesa de la interpretació. Els quatre solistes van demostrar la seva vàlua interpretativa en els duets, tercets i quartets, i conjuntament amb el cor. La seva trajectòria artística era una garantia per confiar en una nit exitosa, com així va succeir i el públic va saber reconèixer-ho.

Cor i orquestra

Precisament, el cor va realitzar una interpretació molt notable i acurada, amb les veus ben calibrades i afinades, amb un significatiu equilibri de les diferents cordes, com a resultat de l'excel·lent feina prèvia feta, amb la direcció de Martina Garriga.    Per la seva part, l'Orquestra Simfònica també va brillar amb la seva actuació i va oferir una versió molt pulcra i ajustada de la partitura verdiana, amb la direcció musical d'Antoni Pons Morlà.