Irpis es retroba amb les seves arrels artístiques a Toulouse

Gràcies a la mediació del Consolat espanyol a Toulouse, Irpis ha pogut contactar ja amb alguns dels seus familiars exiliats 80 anys enrere, quatre germans de son pare i els seus fills i descendents a qui espera «retrobar» durant els 15 dies que romangui oberta l'exposició.

«Quan era un al·lot vaig conèixer els pares dels meus cosins, però hi ha molts membres de la família Juaneda residents a Toulouse i els pobles dels voltants als que encara no conec», diu Irpis. El Consolat, l'associació Iberia y Cultura i l'Institut Cervantes, que han fet possible la mostra, l'han facilitat la manera de trobar-los perquè s'apropin a veure l'exposició.

La majoria de les peces d'escultura estan fetes amb pedra de Menorca, però també n'ha emprada de Toulouse per completar la mostra. L'ha esculpida a la terrassa del pis on s'allotja des de fa un mes i mig i on diu sentir-se «esperançat d'explicar-ho a molts espanyols que viuen aquí». I més encara després de patir els nombrosos tràmits que ha hagut de realitzar per a fer-ho possible. «Ha estat un procés molt laboriós, però estic contentíssim i convençut que haurà valgut la pena».

Tota la gent que aquests dies l'ha ajudat a muntar l'exposició «són descendents d'espanyols i parlen castellà». De fet, la presidenta de la Casa d'Espanya a Toulouse, la gallega María López Muradas, assegura que la colònia és prou nombrosa, «sobretot d'andalusos i aragonesos. Els fills i néts dels espanyols que hi van emigrar cada vegada manifesten un major interès en conèixer els seus arrels i la seva cultura».

Aquesta serà ja la tercera exposició que s'organitza a la Casa d'Espanya des de la seva reobertura l'abril de 2022, després de la pandèmia. Però en cap cas serà la darrera. Josep Aguilar, un artista català de 80 anys que hi viu des dels 18, ja en prepara una de nova. «Així contribuim a reactivar aquest espai», assegura. Apart de mostres i concerts, també s'hi fan classes de flamenc.

Irpis duu 7 anys dedicat a l'escultura. Als 65 anys, tot just en jubilar-se, va fer la seva primera exposició individual. Dos anys més tard, als 67, muntà la seva obra per primer cop fora de Menorca, al Fórum Berguer Balaguer de Vilafranca del Penedès (Barcelona). Mai fins ara, però, havia sortit del país.