La professora Lluïsa Gago és l'autora del llibre «Memorias de la memoria», que recull onze testimonis de persones que van viure la Guerra Civil Espanyola. El llibre serà presentat aquest divendres, a les 20 hores, a la Llibreria Catalana, de Maó.
Nascuda a Montcada, Barcelona, i llicenciada en Geografia i Història, Lluïsa Gago fa uns 45 anys que viu a Menorca on exerceix de professora de Secundària. L'origen del llibre són unes entrevistes radiofòniques que Lluïsa Gago va fer fa una vintena d'anys en un programa que dirigia a Ràdio Es Castell, anomenat «60 anys després», en el qual va convidar a una sèrie de persones de l'Illa perquè contessin les seves experiències als oients. «Em van oferir la possibilitat de fer un programa radiofònic i vaig acceptar perquè a Barcelona ja n'havia fet. Vaig pensar a fer algun programa relacionat amb la meva especialitat, la Història, i em vaig decantar per la Guerra Civil Espanyola perquè vaig pensar que quedava poca gent que ho hagués viscut i que seria molt interessant poder conservar tots aquests testimonis i vivències», assenyala.
Fa una vintena d'anys Gago va tenir la precaució d'enregistrar aquestes entrevistes personals i ara n'ha publicat onze d'elles, les que ha pogut transcriure, algunes han quedat sense publicar per haver quedat enregistrades defectuosament, tot i que conserva el material. Així, el llibre inclou els testimonis de Maria Lluïsa Serra Garró, Alfonso Sastre Medina,Catalina Coll Camps, Sofía Sintes Rosa, Joan Pons Moya, les germanes Celeste i Victoria Olives Noguera, Antoni Pons Julià, Antoni Cantamisa Manent, Francisco Pons Olives, Josep Llorenç Moya, Pedro Albis Puiggrós i Ángela Grau Gago. «Alguns dels testimonis els tenc en casset i altres els vaig passar a CD, tampoc els he publicats tots, alguns no es conserven en bones condicions, per no fer un llibre molt feixuc. El llibre inclou els testimonis de diferents persones, homes i dones, uns que havien anat a la guerra, altres que estaven en la política. Dels onze testimonis, un d'ells és compartit per dues germanes, deu són de persones menorquines i una és catalana, la meva mare que vivia a Barcelona, perquè durant la Guerra Civil Menorca va estar molt vinculada amb Barcelona», assegura.
La Passionaria menorquina
Tots els testimonis recollits aporten vivències i detalls interessants de com es va viure una guerra que va durar tres anys. Però Gago destaca un d'aquests testimonis, concretament el de la històrica comunista menorquina, Sofia Sintes. «De tots els testimonis el que més em va impressionar va ser el de Sofia Sintes, per a mi és «La Pasionaria de Menorca», la seva vinculació amb la política des que tenia 13 anys, jo la vaig conèixer quan ja era gran, anava per als instituts parlant de la guerra, motivant a la gent, era una passada de dona, era petitoneta, però un nervi», subratlla.
8 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Canviau de tema, O tractaulo amb imparcialitat. Vau perdre sa guerra fa 80 anys i per molt q manipuleu i maquilleu no canviareu res, en Franco és mort , es nostres avis també. Quin sentit té? Sa gent de cara i ulls sap que no hi va haver ni bons ni dolents , va ser una tragèdia per no repetir i sembla q no voleu res més. Esper q no té donin cap subvenció. Jo no el compraré no... Cercau per internet sa basura humana que era n Ibarruri, en Franco no era pitjor
Como si la pasionaria hubiera sido un ejemplo de algo en su vida. Bueno, si. De amenazar de muerte y pedir sangre en el Congreso y de exaltar a los asesinos y violadores en el frente.
Dir amb admiraciò que es sembla a sa pasionaria,ja ho diu tot.Bando totalitari desquerres.
Josep Pons. A ella, la va impresionar na Sofia Sintes, la "pasionaria de Menorca". Nomes que na Sofia Sintes agues estat una cuarta part de na "Ibarruri", quina ficha que teniem amb na Sofia. Segur que es cassets que no san pogut transcriure, deuen ser es des familiars de sa dona des comandant de la base, i altres que van acabar igual que ella.
Interesante leer este libro. Durante la guerra Menorca fue fielmente republicana. Todos los demanes fueron causados por afectos a la republica. A ver si este libro da luz o humo.
Lo mismo de siempre, testimonios sesgados desde una sola perspectiva y un único bando, aquel que afortunadamente perdió la guerra que creyeron poder ganar, por eso la buscaron y la provocaron con insistencia y denuedo ya desde 1931, con el asqueroso fin de cargarse la república e instaurar a continuación un régimen totalitario estalinista bolchevique.
I expliquen res des centenars de persones innocents assassinades per criminals de l'anomenat "Front Popular" a s'Ajuntament de Ferreries, la Mola, barco presó Atlante, Cala Figuera, cementeris d'es Castell i Mahó, costa de Ferreries, Plaça des Born de Ciutadella, carreteres i camps de Menorca i altres indrets de la península?
Seguro se estropearon las cintas de los que no eran comunistas como la admirada Sofía Sintes