La ‘Revista de Menorca' assoleix el seu número cent

La temàtica i l'extensió de les contribucions en el primer i els següents números eren ben diverses, amb tot un ventall d'articles d'història de l'Illa, notes de la secció «Notícies», que aporten informació i dades relatives a l'Illa, referències a llibres publicats i observacions meteorològiques, entre altres. El mateix Seguí Rodríguez, Pere Riudavets i J. Clapés van fer més d'una aportació a cada volum.

Els primers anys de la Revista de Menorca no van ser gens fàcils i la publicació no va sortir al carrer entre 1890 i 1896, any en què el catedràtic d'institut mallorquí Gabriel Llabrés va fer ressorgir la revista en una segona etapa i amb una nova portada. Passats dos anys d'un nou parèntesi, el 1898 el professor i historiador Francesc Hernández Sanz va posar-se al front com a director de la revista i el 1902 la va reformar lleugerament, iniciant la quarta època, per incorporar la revista el 1906 a l'Ateneu de Maó com a òrgan d'expressió de l'entitat cultural creada l'any anterior.

La «Revista de Menorca» ha arribat al número 100, després d'haver succeït altres èpoques, amb la particularitat que des de 1990 és editada conjuntament per l'Ateneu de Maó i l'IME, donant inici a la vuitena època que encara es manté. Des de fa trenta-dos anys la direcció de la publicació és col·legiada, entre un representant de l'Ateneu i un altre de l'IME, entitat autònoma del Consell insular que des de llavors hi ha donat a conèixer una part important dels treballs d'investigació que ha becat i promogut.

Una de les característiques de la Revista de Menorca és que el 1929 va aparèixer el primer article signat per una dona, Maria Mercadal de Aguinaga, sobre l'educació musical i el Grup Filharmònic, el segon es va publicar vint anys després, a càrrec de l'arqueòloga Margaret Murray i a partir de 1950 s'incorporen els textos de Maria Lluïsa Serra, quan la presència femenina es va començar a normalitzar.

Fa cinc anys, Ateneu i IME van traçar un nou camí, amb la incorporació d'assessors que avaluen l'adequació conceptual i metodològica dels articles originals, i l'avaluació externa dels textos per especialistes per tal d'acceptar o refusar la seva publicació. També es va prendre la decisió d'anar disminuint progressivament el nombre de volums que s'imprimeixen i, a més, el suport digital és la base de l'edició de la revista, tot i que els subscriptors la reben en paper.

La digitalització de tots els articles des de 1888 i el fet de penjar-los a la xarxa, la incorporació dels números DOI als articles per a la seva localització digital i un format més gran de la revista de paper són altres de les novetats d'una publicació del segle XXI, segons subratllen Margarita Orfila i Marta Jordi.

Número 100

La «Revista de Menorca» número 100 incorpora articles sobre el patrimoni arqueològic de la Guerra Civil a Fornells, la primera instrucció llatina en català a la Menorca del segle XVII, algunes obres de Chiesa a ca n'Oliver, la diversitat i evolució de la sargantana balear, els porífers del port de Maó, la viabilitat del turisme creatiu a Menorca, l'espècie Dasyatis tortonesei a Balears, les dues obres lèxiques inexplorades de Josep Hospitaler i la recuperació del llegat del geòleg santlluïser Benito Mercadal Pons.