El gran canvi de Mago amb els romans

Mago es va situar en un promontori rocós a prop de la culàrsega d'un gran port natural, en un emplaçament que el feia inexpugnable de la part de la mar, i una penetració complicada des de l'interior gràcies a una orografia de la zona que permetia tancar el perímetre del seu nucli. «Aquesta zona és coneguda com a Pont des Castell i les restes més antigues que ens ofereixen les excavacions realitzades fins al moment no ens han proporcionat per ara una cronologia anterior al segle IV aC», afirma Rita. Aquest promontori, el denominat castellum per l'historiador romà Mela, manté el mateix patró que altres com es Castellet de Calescoves, Cap de Forma o es Coll de Cala Morell, és a dir, un assentament sobre un penya-segat, restes d'una possible murada,  accés a l'aigua dolça tant a la vorera de la mar com a l'interior del recinte, bona visibilitat sobre la culàrsega del port, fàcil accés cap a l'interior de l'Illa i una necròpolis d'hipogeus als penyals de la Costa de ses Voltes.

Mago s'expandirà fora de les murades després de la conquesta romana el 123 aC i passarà a ser un petit nucli d'1 ha en època talaiòtica/púnica a les 3,20 ha de l'època alt-imperial romana. En poc temps, es convertirà en una de les poblacions que ens ofereixen un dels rangs de majors dimensions del panorama arqueològic urbà menorquí. «El cas de Mago després de la conquesta romana no és la reocupació d'un poblat talaiòtic com altres -Torre d'en Galmés, Montefí,Son Catlar, Torrellafuda-, es pot dir que la transformació de Mago és total, com si fos una fundació ex novo, destruint, no reaprofitant», assegura.

Mago té el moment més florent després de l'Edicte de Vespasià, quan adquireix la ciutadania llatina, però serà des del segle II fins al segle III el moment que ens aporta la major part del material arqueològic. «La inexistència de restes després del segle VII i sobretot    islàmiques pot indicar que va ser abandonada en aquell moment o traslladada a un lloc més allunyat de la mar desconegut, per ser reocupada després de la conquesta catalana de 1287», subratlla.