Enrique Mestre pinta l'essència vital de la posidònia

Enrique Mestre Jaime (Barcelona, 1968), llicenciat en Belles Arts, porta molts anys vinculat a Menorca, submergit en la cultura i captivat pel seu paisatge, amb una primera exposició a finals dels anys 90 amb el nom «Balearic Minor», dedicada a l'Illa, o més tard, «Galápagos, describiendo el tesoro de las islas».

Aquesta exposició, «Azules de posidonia», recull la feina dels dos últims anys de l'artista, premi, entre d'altres, de la Sala Parés, la galeria amb més història de Barcelona, i inclou un recull de papers pintats d'un viatge recent en vaixell al voltant de tot el continent africà. Relacionat amb posidònia hi ha el deu Posidó, que l'ajuda a parlar, des de Menorca, dels mars i oceans de més enllà. I el mateix passa amb una altra sèrie, també de pintura sobre paper, on apareixen diferents fars. El gros de l'exposició està format, però, per pintures sobre tela de lli, que deixen veure gairebé sempre la trama de la tela, amb tècnica mixta i, en algun quadre, amb gravat o collage que incorpora matèria com plàstic reciclat. Composicions amb elements orgànics, amb totes les tonalitats de blau, que inclouen fins i tot un blau marí que es converteix en negre, en profunditat marina, amb dibuixos i línies d'expressió que clarament evoquen el més vital, la vida en aquest medi.

L'Espai Sant Josep, antiga església, amb un rosetó a la façana que li dona llum, que l'artista complementa amb quadres de forma cilíndrica amb dibuixos de peixos o vaixells en moviment, és el marc perfecte per aquesta exposició, que romandrà oberta fins al 12 de setembre i compta amb el suport d'Iñaki Sampedro i l'associació de comerciants Ciutadella Antiga.

Un dels quadres més destacats és «Islas Gimnesias» (Mallorca i Menorca, pels grecs), on hi surt Favàritx enmig d'una tempesta, en el retrat pictòric de l'artista d'aquesta part del litoral, envestit per la Tramuntana.

L'escriptora establerta a Menorca Patricia Almarcegui, especialitzada en literatura de viatges, posa paraules a la mostra amb un text que parla de la relació de l'obra de l'exposició amb conceptes com l'ecologia, el viatge, la poesia i la bellesa, que la defineixen. D'Enrique Mestre en parla com un bussejador del fons marí, per captar l'essència de la mar, traduïda en la seva obra en un conjunt de textures i colors que ens transporten a tot un món d'emocions. «Lugares imaginarios de fuerza abrumadora -escriu- que ayudan a situarse en las aguas ignotas de mares, océanos y mundos». Un viatge pel més ancestral o sagrat, donat que, com recorda l'autora, i com també es transmet en aquesta obra pictòrica, aquí està la gènesi, el principi, la vida.