Els cronistes menorquins a ‘La Vanguardia' d'entreguerres

Vídeo de la primera jornada

La primera edició d'aquestes jornades, el 2018, ja van estar dedicades a Sadurní Ximénez Enrich, articulista, viatger i corresponsal de guerra que va encetar aquesta presència de periodistes illencs al diari del comte Godó. I és que més tard, en el període d'entreguerres, ho farien també altres, entre ells Gabriel Olives Orfila, Àngel Ruiz i Pablo, Màrius Verdaguer, Lorenzo Lafuente Vanrell, o els germans Josep Maria, Jaume i Jesús Ruiz Manent, fills de Ruiz i Pablo. Així ho apuntà en la seva ponència Miquel Àngel Limón. Segons  il·lustrà, cronològicament, el primer dels vuit periodistes menorquins que «van formar la confluència illenca dins 'La Vanguardia'» va ser Àngel Ruiz i Pablo, a part de l'analista de política internacional Sadurní Ximénez.

Ruiz i Pablo entrà al diari barceloní de la mà del «seu bon amic Miquel dels Sants Oliver», que «era l'home fort de ‘La Vanguardia'». Era l'any 1911 i romandria en la secció d'Internacional fins a la seva mort, el 1927, havent desenvolupat «feines de despatx i de traducció de telegrames», a més de «col·laborar amb una gran quantitat d'articles d'opinió política o social i un abundant manat d'altres d'intenció literària».

Vídeo de la segona jornada

El 1924 ingressà a la redacció Gabriel Olives, després d'haver passat pel diari «El Liberal». Durant gairebé un quart de segle, fins a la jubilació, va ser cap de secció i, a partir de 1930, redactor en cap. A més, el 1909 «fou membre fundador de l'Associació de la Premsa de Barcelona».

Altres tres menorquins que van passar per «La Vanguardia» en el període d'entreguerres van ser els fills de Ruiz i Pablo. Primer ho van fer Josep Maria i Jaume Ruiz Manent, i més tard Jesús, «primer com a cap del servei de documentació i arxiu i, més tard, com a redactor de reportatges il·lustrats», apunta Limón.

«El gran lletraferit Lorenzo Lafuente Vanrell» també va col·laborar de manera regular i freqüent, amb cròniques de corresponsalia des de Menorca, així com amb comentaris i articles, entre 1921 i 1936.

Verdaguer

Màrius Verdaguer va ser, «segurament el més insigne, periodísticament parlant, dels integrants del que denominam aquí grup de menorquins a ‘La Vanguardia'», explica el doctor en Periodisme. I és que l'escriptor hi va tenir una trajectòria extensa, de 1915 a 1940. Entrà amb 24 anys com a secretari de Miquel dels Sants Oliver, i l'11 d'abril de 1917 publicava el seu primer article firmat. La seva trajectòria    al diari, de 26 anys, va acabar «per mor de la depuració política de postguerra a la què fou sotmès».