El toro com a deïtat en la cosmogonia dels talaiòtics

Als voltants de 1.000-900 aC es documenta representacions que tenen a veure amb els bous. Inicialment, són banyes de bronze que podien estar col·locades a estàtues de llenya que no s'han conservat, o bé, com unes banyetes de bronze, petitones, que es van trobar a Calescoves i a Biniguardó que podrien anar fixades a un casc. «En el fons estan representant el mateix, per aquestes comunitats prehistòriques el bou representa la força, la fertilitat, la masculinitat, que és una cosa molt comuna en tota la Mediterrània, des de Babilònia fins a Tartessos. A més la persona que té bous, vaques, és una persona que té poder econòmic, al ser car mantenir aquests animals i també és una forma de representar l'estatus social», assenyala Gornés.

A partir del segle IV aC es localitzen figuretes de toros, la més emblemàtica i coneguda és el brauet de Torralba d'en Salord, però també hi ha altres que estan en col·leccions antigues, privades, al Museu Diocesà de Ciutadella o a l'antiga col·lecció Flaquer, on hi ha troballes antigues de    representacions de bous. «Sobretot tenim una col·lecció de banyes de bou que hem de situar a partir del segle IV aC, a la Cova des Coloms, a Binigaus, i a l'antiga col·lecció de Vives Escudero, trobades fortuïtament a diferents parts de l'Illa, en total són entre 8 i 10 representacions. Es tracta de banyes de bronze, però també n'hi ha de ferro que és una cosa molt estranya, que es troben a l'interior de les tombes al final de la prehistòria i també dins els santuaris.    El bou tenia una importància simbòlica molt gran, formava part de la cosmogonia, de la forma d'entendre la vida i segurament representava una deïtat important per aquella gent», assegura.

El bou de Torralba és l'únic trobat durant unes excavacions arqueològiques i -assenyala- estava situat als peus d'un petit altar de pedra a l'interior del recinte de taula, les altres són troballes casuals, per desgràcia sense context arqueològic, per tant podem explicar poques coses. El de Torralba es va trobar acompanyat de dues figuretes de terracota de la deessa Tanit i dalt l'altaret es van trobar tres potes d'un cavall de bronze, no se sap si era un cavall tot sol o, en canvi, duia un genet.

Un dels interrogants sense una resposta clara és la seva autoria o procedència, encara que se sap que alguns són importats, com un dels bous del Museu Diocesà de Ciutadella, que és de procedència fenícia, segons ha pogut determinar l'arqueòleg Joan C. de Nicolás. En canvi, el bou de Torralba no se sap qui el va fer, tot i que, segons Gornés, «està clar que a nivell tècnic controlava els processos metal·lúrgics i tenia una certa mestria en l'execució de la decoració del bou, sabia d'escultura. Però no sabem si era un metal·lúrgic que va venir a l'Illa a produir la figureta o si és una importació. Només se sabrà amb l'anàlisi dels isòtops del plom que tenen aquestes figures metàl·liques, però justament d'aquesta no n'hem pogut extreure perquè és una figura un poc delicada», conclou.