Per a commemorar aquell congrés, s'organitza ara un programa d'activitats, enteses com una oportunitat per a recordar i «analitzar des d'aquella experiència i els principis que la inspiraven, els reptes socials, polítics i culturals que té Menorca en vista al futur».
Aquest programa va del 25 de març al 29 d'abril, i inclou la presentació del llibre dedicat al congrés que ha elaborat Manel Martí i dos debats, al Cercle Artístic i a l'Ateneu de Maó, per a repassar i passar balanç del que va suposar aquell esdeveniment, i també per fer una mirada cap al futur.
Així mateix, el 29 d'abril es farà un acte poètic i musical en el qual participaran un bon nombre d'artistes, des de Ponç Pons a Maria Àngels Gornés i Anna Maria Ticoulat, a més de Llucia Palliser, Carlos Minuchin o Maria Alcázar, entre altres.
Al Cercle Artístic de Ciutadella, es presentaren aquest divendres aquests actes commemoratius. Hi van ser la presidenta de l'entitat, Lina Pons, el conseller insular de Cultura, Miquel Àngel Maria, i l'impulsor de les jornades, Manel Martí. No hi va poder ser Aurora Herráiz, en representació de l'Ateneu de Maó.
I és que l'entitat maonesa va esdevenir la seu a l'Illa d'aquest congrés, que impulsaven l'Obra Cultural Balear a Menorca, Joventuts Musicals de Ciutadella i de Maó, els Cineclubs de totes dues ciutats, les Colònies d'Estiu, l'Escola de Teologia i la companyia de teatre Delfín Serra.
Com apuntà Martí, en el marc del congrés es crearen fins a «vint-i-cinc grups de treball», sobre economia, llengua, cultura, indústria, agricultura, esport, religió, amb la participació d'especialistes i també de la societat en general. «El congrés va ser una eina adequada» en un moment on el país iniciava el camí cap a la transició democràtica. «S'ha d'interpretar dins un context» i va ser un dels fets «més importants dins la història del catalanisme i el menorquinisme».
Per la seva part, Maria es referí al congrés com una passa determinant en «la lluita pels drets democràtics i la reconquesta de les llibertats», i Lina Pons recordà les paraules que pronuncià Francesc de Borja Moll, a qui s'homenatjà, en el sentit que el congrés va servir per a «formar una consciència col·lectiva» per part dels ciutadans dels territoris de parla catalana.
Programa
Divendres, 25 de març
A les 20 h, presentació del llibre «Reinventar-nos per ser un (nou) país. El Congrés de Cultura Catalana a Menorca (1975-1977)», de Manel Martí, al Cercle Artístic.
Divendres, 22 d'abril
A les 20 h, el debat «El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l'actualitat», al Cercle Artístic.
Dimecres, 27 d'abril
A les 20 h, el debat «El Congrés de Cultura Catalana. Una mirada cap al futur», a l'Ateneu de Maó.
Divendres, 29 d'abril
A les 20 h, acte poeticomusical «1977-2022, 45 anys de poesia», al Cercle Artístic.
9 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
⚠️ Menorca no té res a celebrar. Defensem es menorquí i es nostros drets lingüístics, que ja està bé d'estar lingüísticament sotmesos an es català. Estiguem orgullosos de sa nostra personalitat lingüística, que no tenim res a envejar des catalans.
Mes vots per VOOX
Aquests son catalibans.
Y dale con el CATALÁN...somos baleares uff...ni en Catalunya te piden el catalán para trabajar.....
... veo mucho opinante molesto por el recuerdo de nuestras raíces con Catalunya... pero ninguno que se queje de los actos que se están montando a toda prisa para hacer lo mismo con otro país, extranjero para más señas, que además tomará nuestras calles como si fuera dueño de nuestras vidas... bueno, en realidad sí que lo considera así... Personalmente, considero que la cultura catalana nos es más afín que la otra...
Ganas de enseñar la oreja y hacerse la foto. Se celebran bodas de plata, de oro y de platino. Nunca un 45 aniversario y una cosa que sólo os interesa a unos pocos. Esto no es Catalonia aquí somos las Islas Baleares.
Y dale que esto no es CATALUÑA, da pena ver cómo os cargáis vuestra propia cultura y lengua
Creo que en ningún otro lugar del mundo sucedería ni remotamente lo que por desgracia padecemos en esta isla desde hace décadas, y que la ciudadanía asista de una manera pasivamente contemplativa a la paulatina pero constante demolición de su identidad cultural propia, incluso de su forma de hablar tradicional. Y la identidad cultural propia de Menorca, señores radicales pancatalanistas, no es Cataluña, ni es la sardana, ni la barretina, ni es el cagané, ni es el idioma catalán de Barcelona inventado por un mal lingüista aficionado llamado Pompeyo Fabra, ni puede aceptarse tranquilamenre modificar nuestra toponimia histórica milenaria en base a unas supuestas normas gramaticales modernas impuestas de forma totalitaria por auténticos sectarios procatalanistas y además, antimahoneses. Váyanse de una vez con su dichosa cultureta catalana de la seba a dar por saco a Cataluña, ya que al parecer tanto adoran esa región ESPAÑOLA.
Asso son ganes de fernos perdre sa nostre identitat i imposar-nos inquisitivament, una altre manera de xarra. Si asso no es una dictadura, sa sembla molt.