Concert de Maria del Mar Bonet al Teatre des Born

El concert havia despertat força expectació. I així va ser. Al teatre de Ciutadella pràcticament es van exhaurir les localitats. El públic tenia ganes de tornar a sentir la cantant de Palma, en aquest cas, amb la que era l'estrena a Balears de «Saba de terrer. Homenatge al pare Ginard», el seu particular tribut al recuperador de cançons i creador del «Cançoner popular de Mallorca». Però va ser molt més que açò. En realitat, Maria del Mar Bonet va fer un doble homenatge, ja que durant el concert va recordar la figura del mestre Llorenç Galmés, el músic menorquí que, a Palma, l'inicià en el món de la música tradicional, quan ella només tenia onze anys.

I és que Galmés, primer, i el pare Ginard, després, foren els ‘culpables' de què l'artista mallorquina quedés captivada per les tonades i les melodies més populars. Així ho va exposar la cantant durant una vetllada que es convertí en un autèntic cant d'amor a la terra, ple d'emotivitat i tendresa, a partir, gairebé tot, de cançons extretes del cançoner.

«Cançó de bressol» va ser el tema escollit per obrir el recital, acompanyada a l'acordió per Dani Espasa i a la guitarra per Borja Penalba. I s'anaren succeint títols com «El comte i la pastora», «Petita estança», la tonada d'«Espolsar ametlles», «La jota del mirall», «Aigo», o el romanç de «Blancaflor». El clam a la terra fou constant, amb cançons que acompanyaven els pagesos al camp, a l'hora de segar, de collir figues o quan tocava pregar perquè plogués, en temps de sequera.

La nit també va tenir accent menorquí, amb aquelles cançons que l'artista va aprendre de Llorenç Galmés. Totes les peces del repertori van ser molt aplaudides, però es van rebre de forma especial «Sa núvia d'Algendar» o «Joan, d'on vens?», sobre la qual Bonet va admetre que «mai no he trobat unes paraules com aquestes», amb un sentiment tan profund.

No es va oblidar de la qüestió de major actualitat al món, aquestes setmanes. «No a la guerra! A cap guerra! Ni una!», exclamà l'autora, abans de tocar altres títols com «Mateixa felanitxera», «Enamorat i al·lota», «Un vespre de ball de màscares» o «No trobaràs la mar», acompanyada pel so del piano i provocant un «Oh!» entre el públic.

Ja en els bisos sonaren peces com «So de pastera», i quan semblava que el concert havia acabat, el trio d'artistes va reaparèixer damunt l'escenari per premiar als assistents amb «La Balanguera». Va ser el final perfecte i emotiu per un concert que va fer sortir a tothom del teatre amb un somriure a la boca i aires de satisfacció.