El betlem, Patrimoni Immaterial

El Ministeri de Cultura subratlla que el betlemisme contribueix al coneixement de la cultura popular pel fet de mostrar mitjançant les escenes que recrea una sèrie de modes de vida i oficis tradicionals, alguns dels quals estan extingits. A la resolució publicada dimecres en el BOE, s'afirma que la mesura està justificada per la seva «forta càrrega identitària, en estar interioritzada en els individus i en els grups humans, remetent a la biografia individual i col·lectiva».

A més, inclou que contribueix a preservar oficis artesanals especialitzats i destaca la dimensió econòmica i productiva, la riquesa dels bens mobles associats, la transmissió i recreació a través de la seva pràctica de coneixements i habilitats, la seva estreta relació amb la tradició oral i narrativa, la importància de l'associacionisme entorn d'aquesta manifestació i la seva projecció internacional.

La proposta aprovada, que té el seu origen en l'informe elaborat per les universitats de Navarra i Murcia, considera que es tracta d'un patrimoni «viu i dinàmic, experimentat i rememorat en temps present, i preservat tradicionalment» per les comunitats que ho han transmès al llarg del temps i ho han anat recreant de forma intergeneracional.

Satisfacció

En aquest sentit, el president del Grup de Pessebristes de Maó, Francesc Farrés, ha expressat la satisfacció del col·lectiu de pessebristes, que enguany celebra el 50è aniversari de la seva fundació,    per la mesura adoptada pel Govern central, «estem molt contents d'aquesta iniciativa que fa uns quatre anys va impulsar la Federació Espanyola de Betlems, a la qual pertanyem. Es tracta de reconèixer que el pessebrisme no és només un fet religiós, sinó que també ho és cultural i artístic, per la feina artesana que implica», assegura.