Marcos Seguí, amb el seu llibre | Gemma Andreu

TW
0

«Antany. Història, oficis i costums de Menorca», el darrer llibre del militar i    investigador Marcos Seguí Pons, neix de la seva voluntat de compartir amb la gent, tant la més gran com els joves, tot un cabal de coneixements històrics i informacions sobre aspectes econòmics i socials de l'Illa que l'ha vist néixer i que tant estima, sobretot els que han marcat l'època anterior a la irrupció del turisme.

Un altre aspecte que defineix el llibre és el seu caràcter bilingüe menorquí-castellà, donat que, en paraules de l'autor, «m'agrada expressar-me en pla, en menorquí i ho faig sense despreciar cap altra forma, emparentada o no, amb sa nostra. També prenc gust d'expressar-me en castellà, sa llengo oficial d'Espanya i de molts més països. M'estim Menorca, m'estim Espanya i no odiï ningú. Quan dic que m'estim Espanya vull expressar que tenc en gran estima totes i cada una de ses regions, províncies, ciutats i pobles de sa nostra nació».

Pinzellades

La primera part del llibre, que ha estat publicat amb Sa Fundació. Cultura i Dignitat Balear, consisteix en unes breus pinzellades sobre la història, en el sentit més ampli, de l'Illa. Així, l'autor d'una forma resumida i amb un estil senzill es remunta als primers pobladors de l'Illa i a la cultura talaiòtica per donar pas a la Menorca romana a partir de l'any 123 abans de Crist i les diferents èpoques amb la petjada del cristianisme, els vàndals, els bizantins, la Menorca musulmana, la conquesta de la Corona d'Aragó, les dominacions britànica i francesa i la reincorporació a la Corona espanyola, fins arribar a la dictadura de Primo de Rivera.

Una segona part es refereix a aquells esdeveniments que l'autor considera importants, com la industrialització a partir de mitjan segle XIX, la introducció de l'electricitat, la pandèmia de grip de 1918, l'accident mortal a la bateria de costa de Llucalari el 1953 i diferents episodis meteorològics.

Els oficis i costums de la Menorca preturística, sobretot els referits a l'activitat agrícola-ramadera i els oficis auxiliars, formen la tercera part, en la que l'autor aprofita els coneixements adquirits per tradició familiar i també els testimonis de gent gran que ha viscut al camp.