Aquesta va ser una de les reivindicacions sorgides ahir, en la Jornada d'Homenatge i Estudi organitzada per l'Institut Menorquí d'Estudis. No hi ha dubte que Deseado Mercadal és considerat un dels grans exponents menorquins del segle XX, però la realitat és que, sovint, el coneixement real que es té d'ell es limita a un repertori musical que s'ha convertit en indissoluble de la identitat menorquina («Himne a Menorca», «Ets com una altra Menorca», «Camí de Cavalls», «Sa núvia d'Algendar»).
Folklorista, músic, historiador, periodista i activista polític
La vida de Deseado Mercadal va transcórrer entre Menorca, Barcelona i Alger. Nascut en una família aficionada a la música, inicià estudis de solfeig als set anys, amb dotze era primer violí i als 16 ja era professor de música a la ciutat comtal.
La trajectòria vital de Mercadal l'exposà, en les jornades, el musicòleg Jordi Orell, i Bep Cardona aprofundí sobre la faceta de folklorista del maonès. Per altra banda, Laura Triay es va introduir en la vessant de la lírica, on apareixen títols de sarsueles, òperes o operetes com «La canción del mar» (1936), «Es tresor d'Albranca» (1955), «Tres històries de Maó» (1966), «Melodía bohemia» (1966), «Viatge reial» (1959, amb lletra de Frederic Erdozáin) o «El capitán Montelindo» (1943-19909).
Bona part de l'obra de Mercadal està escrita en castellà, però com apuntà Triay, no dubtà a «desafiar» les autoritats i la censura utilitzant el català.
Les etapes a Barcelona van permetre que el músic entrés en contacte amb figures com Toldrà, Millet, Morera o Richard Strauss. Amb una «formació musical molt completa», Mercadal va «conèixer les tendències de la música» del moment i explorà el món editorial creant «España melódica».
També es referí la musicòloga a la «frustració» que sentia el compositor, ja que, sent la «música seriosa, selecta» la que realment l'apassionava, s'havia de guanyar la vida fent «música comercial», que és la que generava ingressos.
Però la figura de Deseado Mercadal va molt més enllà de l'apartat artístic. Les seves inquietuds polítiques es traduïren en l'afiliació a l'Agrupació Socialista de Maó i a la Federació Obrera de Menorca (UGT), on va ocupar diferents càrrecs. I inicià la faceta de periodista a «Justícia Social», sent-ne el director de 1936 a 1939.
El triomf franquista el dugué a l'exili, encara que mai va perdre el contacte amb Menorca, on tornaria definitivament el 1965, per ocupar els càrrecs de director de l'Escola Municipal de Música de Maó i de l'Orfeó Maonès. Una entitat, aquesta, on estrenà diferents obres líriques.
De tots els àmbits en parlaren Xavier Seguí, Ismael Pelegrí, Miquel Àngel Limón, Josep Bagur, Miquel Àngel Casasnovas, Josep Portella o Alfons Méndez, impulsor de les jornades, que considera que Mercadal és una figura cabdal, també com a «historiador o periodista, amb aportacions de primer ordre». Perquè «té una obra molt valuosa, va ser el primer a escriure de molts temes» i és autor «d'obres històriques que són un referent, sobretot de la primera meitat del segle XX». Per exemple, els treballs sobre l'Orfeó o el Teatre Principal, «Los ayuntamientos de Mahón a través de la historia», «Datos para la historia de los movimientos obreros y políticos en Menorca», «La Guerra Civil en Menorca», «El mando civil en Menorca» o «Naufragios y accidentes marítimos en las costas de Menorca en los siglos XV y XX».
6 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
És l'IME molt d'esquerres? Com és que L'IME no fa mai cap homenatge a cap personatge contemporani que no sigui molt radical o molt significadament d'esquerres?
hola Celeste fa uns anys el director des conservatori va fer un homenatge justament a aquesta obra, i mos va dir que realment es part d'una operata. Tú saps es gran carinyo que jo tenía al teu l'avi i sa veritat es mereix tots el homenatges que li puguin fer, i gràcies a ell i despres d'una visita que li vaig fer, vam poder també demanar un homenatge per an Bartomeu Mir i Pons, es seu estimat mestre. En cap moment he volgut llevar s'importancia de sa gran labor que el teu l'avi va fer però es cert que moltes de ses obres d'en Bartomeu han caigut a l'oblit ja que moltes no estaven firmades. Una abraçada molt forta per tu i per sa familia
Del seu pas pel Front Popular durant el periòde en que a Menorca van ser assassinades 300 persones per les seues idees religioses o conviccions polítiques, millor no parlar-ne. I del suposat "exili" tampoc, ja que va tornar en ple franquisme per ocupar els càrrecs de director de l’Escola Municipal de Música de Maó i de l’Orfeó Maonès.
A lyn, és cert que Bartomeu Mir va musicar la llegenda "Sa Novia d' Algendar", però no va ser l´únic. Deseado Mercadal també va composar una melodia i Llorenç Galmés també va fer un arranjament per a piano. Ahir mateix, el musicòleg Bep Cardona, a la seva ponència a l' IME va rallar concretament d' aquesta cançó i va explicar que la versió que s' ha fet més coneguda precisament és la composada per Deseado Mercadal, perquè va ser enregistrada a finals dels anys 60 pel Grupo Folklórico Menorquín.
Hem hagut d’esperar la jubilació de na Fina Salord per poder veure aquest homenatge a Deseado Mercadal. País de capelletes…
Una coseta Sa Núvia d'Algendar va ser composat per el mestre Bartomeu Mir i Pons, mestre d'en Deseado.