El filòleg i membre de la Secció de Llengua i literatura de l’IME, Ismael Pelegrí, ha coordinat l’edició d’aquest volum que esdevé el nombre 42 de la col·lecció Cova de Pala. Un llibre que permet aprofundir en la figura de Josep Salord i Farnés (1911 - 1970), un prevere declarat Fill Predilecte de Ciutadella, el 1978.
Vida i obra
Pelegrí creu important aquest llibre, perquè intenta omplir un buit històric i bibliogràfic envers aquest personatge.
El llibre comença amb el perfil de Salord i Farnés. Joan F. López Casasnovas es centra en la faceta «més cívica» i Joan Febrer en la religiosa. Junts esbossen un personatge que, com constata Miquel Àngel Casasnovas, contribuí de forma important en la historiografia menorquina, i també, com descriu Antoni-Joan Pons, en la literatura. «Salord i Farnés va ser un estudiós de textos literaris, s’endinsà en el teatre popular medieval», i fou autor, entre altres, d’una edició crítica de l’Acta de Constantinoble.
En matèria lingüística fou destacada l’aportació que feu el prevere ciutadellenc, ja que defensà fermament l’ús del menorquí en les celebracions religioses un cop el Concili Vaticà autoritzà les llengües vernacles, contravenint les normes franquistes. Sobre la qüestió lingüística s’han inclòs annexos al llibre, amb textos propis de Salord «amb arguments i uns fonaments amb gran rigor científic i d’una actualitat terrible; és trist que aquests debats encara no s’hagin superat», com per exemple sobre el nom de la llengua, lamenta Pelegrí.
Aquest llibre, que inclou, a més, un interessant apartat fotogràfic que ajuda a conèixer un poc més el tarannà del personatge, es presentarà a Ciutadella el 14 de gener, en el marc dels actes de Sant Antoni. Serà a Can Saura, a les 19.30 hores. Hi haurà la presència de l’editor i de la filòloga i autora d’un dels capítols del llibre, Josefina Salord, a més del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Ciutadella, Andreu Cardona.
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
El Salord i Farnés més interessant és aquell escriptor de caire íntim i potser poc estudiat, és a dir, en la intimitat dels seus dietaris quan era rector des Mitjorn o en la seua correspondència.
El titular es de ciència ficció. I per cert, molts de companys seus sense "desafiar" res van ser assassinats pel front popular.
Els pioners des catala centralista ( i excloient de altres dialectes ) va ser s'Esglesia, i no vostes, els antics "progres" catalanistes, senyorets apoltronats i subvencionats del IME. I ses raons eren dues. Per una banda, sonar mes rimbombant, com fan encara certs polítics locals acomplexats, IB3, gent pretenciosa com vostes, etc. Per s'altre, s'unic material escrit disponible en catala era es que venía de Barcelona i Montserrat, i per lógica, es lo que van emprar. Blanc i de botil: en J A F tenía bones intencións i te es seu mérit lo seu en época franquista, pero un abanderat de s'us des menorqui no ho era. Com tampoc ho son vostes, que nomes defensen s'imposicio al máxim des catala centralista. Vagin a Argentina, senyorets, a dir-lis que es seu castella no val, que ells han de xerrar com es de Valladolid, i rebran lo que haurien de rebre aqui, una cossa per darrera.
Segons els ilustrats del IME en J. F. S. "defensà fermament l’ús del menorquí en les celebracions religioses"... Es veu que no han anat MAI a MISSA, senyorets del IME, ja que lo únic que es fa en menorquí es es sermó. Sa lliturgia, cántics, pregaries, lectures bibliques, etc son en catala normatiu, com a voste els hi agrada, per cert. I amb ses biblies barcelonines de Montserrat, con a vostes els hi agrada mes, encara.