Rere els Salord i els Menéndez-Arango

Ara, set anys i un poc més després, i també després de molt de temps de dedicació i feina de contrastar dades entre arxius i fons documentals també de caire familiar, l'autor treu una nova publicació, «Los Salord y los Menéndez-Arango», aquesta vegada sobre els seus ascendents per la part paterna, i continuant no només explicant la història de la seva família a les noves generacions, sinó, com ho diu al pròleg el doctor en Història Miquel Àngel Casasnovas, per «obrir-nos una finestra sobre la història de Ciutadella i, per extensió, de Menorca, en els segles XIX i XX».

I és que, com diu ara Carlos Salord, si bé «no ho faig amb intenció d'escriure una història amb rigor científic sinó amb un aire propi d'un pare de família que, sense faltar a la veritat, conta als seus fills i nets els fets i aventures dels seus avantpassats, amb desig de deixar constància de qui som i d'on venim, subratllant virtuts i difuminant defectes, perquè serveixi d'al·licient a les generacions presents i futures»; malgrat açò, el llibre «Los Salord y los Menéndez-Arango» va més enllà del cercle familiar. Més que res perquè «la vida dels meus ancestres van transcórrer en íntim contacte amb els seus paisans i van contribuir a formar la història local, a la vegada que rebien la seva influència, a vegades determinant. El relat de la seva vida constitueix una finestra oberta a l'esdevenir històric de Ciutadella i la seva burgesia».

12 generacions des de 1558

Encara que l'autor parla un poc dels orígens del llinatge Salord, que vindria de cavallers que acompanyaren al rei Alfons III en la conquesta de Menorca, el llibre parla de les dotze generacions d'aquesta nissaga que van des de després de 1558 fins a l'actualitat. Però sobretot es centra a partir de la vuitena i novena generació, la del seu avi Manuel Salord Gelabert (1828-1900) i el seu pare Manuel Salord Menéndez-Arango (1875-1935), personatges que tingueren protagonisme a la vida local i formaren «una de les famílies prominents d'aquesta burgesia ciutadellenca que tradicionalment ha quedat a l'ombra dels grans llinatges nobiliaris», escriu Miquel Àngel Casasnovas al pròleg del llibre, que, per altra banda, serà presentat aquest divendres 27 de desembre a les 20 hores a Can Saura de Ciutadella.

Manuel Salord Gelabert, anomenat «el abuelito» de manera afectuosa, va néixer en el si d'una família modesta i als 16 anys, com tants d'altres en anys de misèria i companyia, va emigrar a Cuba. Allà, des de 1844 i fins al 1860 en què tornà a Ciutadella, va fer fortuna com a comerciant (indià), que va saber invertir molt bé al seu retorn, entre d'altres adquirint cinc llocs, la casa coneguda com a Can Saura Morell i en diferents valors. També participà en la política local durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874) i arribà a ostentar el càrrec d'alcalde durant dos anys.

Manuel Salord Gelabert es casà en segones núpcies el 1869 amb Juana Menéndez-Arango Sirvent, jove cubana que acabava de venir a Ciutadella juntament amb altres tres germanes fadrines i la seva mare vídua. Van tenir quatre fills, un d'ells Manuel Salord Menéndez-Arango, conegut metge format a Barcelona al costat del famós doctor Robert. En establir-se a Ciutadella, Manuel Salord Menéndez-Arango, en 1907, es casà amb la jove Rosa Comella Taltavull. Van tenir dotze fills (deu d'ells amb carrera universitària), el primer en 1908 i el darrer en 1933. Aquest darrer, el benjamí i únic supervivent de la família Salord Comella, és qui ara ha escrit «Los Salord y los Menéndez-Arango», una transmissió de coneixements a les generacions presents i futures que considera un «deure ineludible».

El llibre serà presentat aquest proper divendres 27 de desembre a les 20 hores a l'espai Can Saura de Ciutadella