El poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés va ser reocupat per pobladors musulmans durant el segle XIII, i va ser abandonat de manera sobtada durant la conquesta cristiana de Menorca de 1287. Aquestes són algunes de les conclusions de la darrera campanya d’intervenció arqueològica realitzada per la Universitat de Boston, amb el suport econòmic del Consell Insular de Menorca, que es van presentar ahir al jaciment.
La codirectora de la campanya, Amalia Pérez-Juez, va explicar que en aquesta darrera intervenció s’han pogut documentar diferents estructures medievals.
En concret, Pérez-Juez va assenyalar que s’han excavat dues estructures de l’època andalusina construïdes sobre el jaciment talaiòtic: una cuina que ja s’havia excavat parcialment i un espai rectangular, l’ús del qual encara s’ha de determinar. Aquestes intervencions han permès entendre millor la reocupació islàmica del poblat entre els segles XII i XIII.
En aquest sentit, Pérez-Juez va destacar que «sembla que hi va haver una ocupació musulmana bastant important de Torre d’en Galmés durant el segle XIII, amb individus que potser van arribar des de Mallorca a causa de la pressió causada per la reconquesta cristiana de l’illa veïna, o potser venien de la Península».
Entre els objectes quotidians de metall i ceràmica que s’ha trobat, destaca l’aparició d’un rebló de cinturó amb l’escut de Jaume I, amb les barres de la Corona d’Aragó del segle XIII. «L’aparició d’una sivella cristiana en un context tan islàmic pot ser fruit del comerç, però és més probable que es degui a l’arribada dels cristians durant la conquesta de l’Illa», va explicar Pérez-Juez.
9 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Gracias a los historiadores y a investigaciones como esta, tenemos acceso a la historia. Claro que serán tildados de "indocumentados" por los "cuñaos" de siempre que pretenden cambiar la historia a su gusto. Los negacionistas los podemos llamar.
Son capaces de decir que Shakespeare era catalán , así que aprovechando que hay mucho indocumentado reinventarnos la historia.
Joan Pons Alzina, es sabido que la bandera de Cataluña era inicialmente el "señal real" de los reyes de Aragón y vinculada a la Santa Sede. Lo de los condes de Barcelona vino mucho después. Conviene leer historia para no confundir a la gente.
En jjj potser hauria d’estudiar (o al menys llegir) un poc mes d’història de Menorca.
Ja o deia savia meva, a sa Torra i aia pedres molt antiges des temps des morus!
Ahora en el siglo XXl nos están reconquistando pacíficamente (de momento) como me decía un marroquí "os estamos reconquistando con las barritas de nuestras mujeres " algo debía saber el tal Mohamed .
El símbol heràldic amb els quatre pals vermells va ser inicialment la senyal dels comtes de Barcelona. Ara bé, sense deixar de ser un símbol de la dinastía, es convertí en un símbol territorial de cada un dels estats de la Corona d'Aragó (per açò trobem a Menorca fins al segle XVIII una gran quantitat d'escuts amb els quatre pals). En tot cas, les arrels d'aquest símbol heràldic són els comtes de Barcelona. El primer document amb l'escut és de 1150, en el segell de Ramon Berenguer IV.
el repoblament de menorca no tan sols es va fer per musulkmans sino que tambe participaren aquells individuos cristians del regne de Arago y Navarra ,mercenaris y pagesos,....amb la seva cultura propia de aquells regnes.
Los arqueólogos de la Universidad de Boston son más solventes que los nuestros?