Els resultats de les prospeccions es van presentar ahir dematí, amb la presència de les gestores del jaciment i codirectores de la intervenció, Irene Riudavets i Cristina Bravo, a més del director de la Fundació Illes Balears, Dib Morad, i el conseller insular de Cultura i Educació, Miquel Àngel Maria.
Des dels anys 70 i 80 no es feia a Torralba d'en Salort cap treball arqueològic, tret de la intervenció per restaurar la sala hipòstila de 2017, segons recordava ahir Cristina Bravo. I els resultats han estat positius.
«Es va decidir treure una part de la paret seca, que és moderna i que estava adossada a la façana del recinte de taula», explicava Bravo, qui detallà que l'excavació es va fer just per allà on passava el mur. «La sorpresa ha estat que hem trobat molta ceràmica relacionada amb el recinte, àmfores d'Eivissa i de la península Itàlica, vasos i moltes restes de fauna», de cabra, be, porc i vaca. A més «hi ha un paviment enllosat, com si fos un camí que condueix cap a la taula, i al costat de l'entrada del recinte, una llar de foc», segueix Bravo. «Encara no sabem la seva utilitat ni perquè hi ha una foganya a dins i una altra a fora del recinte, però obre noves possibilitats per entendre l'organització social» de l'època. «Tal vegada alguns membres no podien entrar a dins, i tenien la llar a fora», especula l'arqueòloga.
També hi ha un pilar adossat al mur i s'han localitzat dos sitjots, amb canalitzacions perquè s'hi vessi l'aigua de pluja, que seran excavats quan se segueixin les feines. I és que es preveu fer intervencions anuals, amb el suport econòmic del Consell. El 2018 es va destinar una ajuda de 6.000 euros.
Jornada de portes obertes
Per donar a conèixer les novetats que hi ha en relació al jaciment, aquest diumenge, a partir de les 10 hores, es farà una visita guiada oberta al públic.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
entretanto se gastan una millonada en comprar en es Castell lo que luego no podran mantener
¿Pero cómo vamos a avanzar con ayudas anuales de sólo de 6.000 euros? Si queremos desentrañar los interrogantes del pasado, apostar por la cultura talayótica, habría que dar un impulso decidido por los trabajos arqueológicos. Menorca Talayótica bien lo merece, como marca distintiva y diferenciada de la isla, como seña de identidad propia.