La soprano Maria Camps i el baríton Manel Esteve, imponents, posaren les veus solistes als ‘Cants de Nura’ dirigits per Joan Albert Amargós | Sergi García

TW
1

Fou una nit certament de luxe. Amb el goig d'una sala del Socors de Ciutadella plena a vessar de públic com mai, dissabte fosquet (i en un concert que es repetí anit al Teatre Principal de Maó), l'Orquestra de Cambra Illa de Menorca estrenà de forma absoluta la composició «Cants de Nura» de Joan Albert Amargós, una deliciosa suite de cançons populars de Menorca plena de frescor i de matisos que, amb moments suaus i d'altres més ràpids, tots pletòrics, connectà als espectadors amb les arrels musicals menorquines, per dur-les, simfònicament, als temps actuals i amb la idea de perviure en un futur.

Però la nit, intensa i que en total durà gairebé hora i tres quarts, tot i la seva potència, no només va estar focalitzada per «Cants de Nura», perquè, feta tota d'una tirada i sense descans, va tenir una segona part clarament diferenciada, que contrastà amb la primera però que també va estar marcada pels contrastos dins ella mateixa.

Noticias relacionadas

El programa incloïa un popurri de conegudes nadales d'arreu del món, arranjament d'Arthur Harris, i tres composicions de l'austríac Johann Strauss II al més pur estil del Cap d'Any vienès: «Annen polka», «Kaiser walzer» i «Tritsch-Tratsch polka».

Els tres regals foren el fantàstic «Cant dels ocells», interpretat per Amargós al piano i pels dos solistes; la impactant improvisació pianística de Marco Mezquida (amb notes i sons sortint de les tecles del piano però també dels elements interiors de l'instrument); i la meravellosa versió d'«El noi de la mare» feta per Marco Mezquida i les veus de Maria Camps i Manel Esteve. La nit de luxe acabà amb el bis, pletòric, de les «Pataneres» dels «Cants de Nura», amb tots sobre l'escenari.

Lea la noticia completa en la edición impresa del 31 de diciembre en Kiosko y Más