Actualitat. Aquestes tècniques segueixen utilitzant-se. Dos exemples exposats al congrés van ser l’espai impulsat pels germans Roca o l’obra de l’artista Gilles Clément (en la imatge)

TW
0

A Menorca, la pedra en sec és quelcom inherent al territori i als seus habitants. Segurament per açò, Ciutadella i la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella com a amfitriona, acullen aquests dies el XVI Congrés Internacional sobre la Pedra en Sec, un esdeveniment que deixa ben palès que aquestes tècniques constructives de tradició mil·lenària no són només un fet del passat, sinó que són ben presents en l?actualitat i amb un futur ben interessant.

Unes 120 persones assisteixen a aquestes jornades que es fan al Cercle Artístic, on ahir es van dur a terme les darreres sessions amb comunicacions. Unes intervencions que van permetre conèixer projectes i exemples de construccions de pedra en sec, així com projectes actuals, contemporanis, desenvolupats amb aquestes tècniques.

Art i construcció

Entre els exemples que es van conèixer ahir hi havia el que va presentar el paredador i formador del sud de França, Yvan Delahaye. Va xerrar del projecte creat per l?arquitecte, paisatgista i artista Gilles Clément, qui ha creat la Torre de l?Aigua (Tour à Eau), a la conca hidrogràfica d?Ardèche i que es defineix com una peça d?art contemporani. És una mena de con, tancat per la part de dalt però pensat perquè filtri aigua, que es recull a la base i que arriba a l?exterior, fent un paral·lelisme amb les aigües que arriben als oceans després de banyar la terra.

Lea la noticia completa en la edición impresa del 28 de octubre en Kiosko y Más