«Aquests són els tres principals enigmes de la cultura talaiòtica: quina llengua parlaven, quina era la seva ètnia i d'on van venir els pobladors prehistòrics de Menorca», afirma Alberto Coll Arredondo, membre de la «Martí i Bella» i president del comitè organitzador. Segons explica, el que es pretén amb aquesta activitat és mostrar els avenços que s'han fet en aquests diferents camps per especialistes de fora, des d'una visió àmplia de la realitat mediterrània de l'època.
Programa
Divendres 25, 17 h.
Ponència de Bartomeu Obrador Cursach sobre «Noves inscripcions i interpretacions relacionades amb els poblats i els hipogeus menorquins.».
18.15 h.
Comunicacions de Joan C, de Nicolás «Notícia del Corpus d'Epigrafia Antiga de Menorca» i de Marta Díaz-Zorita «Ritual identitat social a la cova de Biniadris».
20 h.
Ponència de Eugenio R. Luján Martínez sobre «Llengües preromanes al Mediterrani Occidental: panorama actual».
Dissabte 26 , 10 h.
Ponència de Manual Calvo Trias sobre «Paisatge, monumentalitat i comunitat a la cultura talaiòtica».
11.15 h.
Comunicació de Santiago Pérez Orozco «Testimonis dels baleàrics: que ens diu la seva llengua sobre ells?».
12.30 h.
Ponència de Cristina Rihuete sobre «Migració i integració. Noves perspectives sobre les poblacions prehistòriques de Menorca».
18 h.
Comunicació de Antoni Ferrer Rotger i Irene Riudavets González «Aspectes i continuïtat cultural a Menorca entre les primeres fases de poblament i l'època talaiòtica».
18.30 h.
Ponència de Jaume Mascaró Pons «Els primers pobladors a l'imaginari cultural de Menorca; els gegants».
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Iniciativas como la de la SHA Martí Bella son extraordinarias. Hay que divulgar y dar a conocer al gran público los aspectos más esenciales de la cultura talayótica para que deje de ser la gran desconocida de la Historia de Menorca. Espero que se publique un resumen de las jornadas. Lo talayótico debe ser parte de los menorquines como los son ses colcades...