Un passeig de... 200 milions d'anys

Benito Mercadal Pons (Sant Lluís, 1925-Palma, 1999) va ser un entusiasta apassionat per la geologia i la paleontologia de Menorca, que al llarg de la seva carrera va reunir un important fons amb uns quants milers de peces i un important llegat bibliogràfic. Material entre el qual es pot contemplar, per exemple, un fòssil de tortuga gegant (Cheirogaster gymnesica, Bate, 1914) d'entre 2 i 5 milions d'anys (Pliocè), o un crani de myotragus, que motivà un viatge al British Museum d'on tornà amb un motlle d'Hyponomys mahonensis (Bate, 1918), procedent del Cap de Bajolí i que fou un obsequi de la direcció del museu.

Unes peces que formen part del llegat que han lliurat els hereus de Benito Mercadal, la seva cosina, Consuelo Polo Pons, i els fills d'aquesta, Elena i Juan Calafat Polo, qui van escenificar ahir la donació, amb el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, el director insular de Cultura i Patrimoni, Antoni Ferrer, i el paleontòleg Josep Quintana.

Maria repassà la trajectòria de Mercadal, destacant que «se'l pot considerar com el pioner de l'estudi del Plio-Plistocè continental, els cetacis i els peixos del Miocè superior a Menorca», i que «durant molt de temps va ser l'únic soci menorquí de la Societat d'Història Natural de les Balears». A més, va ser membre fundador de l'Institut Menorquí d'Estudis, coautor del primer tom de l'Enciclopèdia de Menorca dedicat a la geografia física i, com explica el paleontòleg Josep Quintana, «va estar en contacte, no només amb investigadors espanyols, sinó també estrangers». «Molts geòlegs van basar les seves investigacions a partir d'aquestes peces», afirma.

Des de la institució insular valoren molt positivament aquesta donació per part de la família, que té el seu origen en l'interès de Josep Quintana, Josep Lluís Florit, Antoni Obrador i Miquel Fernández, per tal que la col·lecció no es perdés després de la mort de Mercadal.

En aquest sentit, el conseller agraí a la família que siguin «un bon exemple» pel que fa a la responsabilitat per evitar la pèrdua del material, ja que «són peces úniques, i si se'n perdés alguna, es perdria un tros de la història» de Menorca.