Nura, la dolça, bella i màgica Menorca

Aquest llibre és obra de la pròpia Colla d'Amics Geganters de Llucmaçanes, la primera que es va crear a Menorca, i compta amb il·lustracions de Teresa Such, i el suport del Consistori maonès i el Consell, a més d'Editorial Menorca, que n'ha fet l'edició.

L'acte de presentació es va fer a la sala de plens, amb la presència de la regidora de Cultura, Elisa Mus, la consellera insular de Cultura, Patrimoni i Educació, Maruja Baíllo, el cap de colla, Víctor Pons, i una integrant del col·lectiu, Sara Pons, a més de l'editor d'«Es Diari», Josep Pons Fraga.

Precisament va ser el periodista el que va iniciar l'acte, repassant la història de Menorca i també l'origen de la denominació de l'Illa al llarg dels temps, començant pel nom de Nura amb què els fenicis van batejar aquesta ínsula, i que serveix per donar vida a la protagonista del conte, i que representa Menorca. «Nura és una jove 'tota bondat i tranquil·litat de Menorca, amb els cabells foscos com les roques de Favàritx, d'ulls d'aigües cristal·lines, llavis rojos com les terres de l'interior i pell fina i blanca com l'arena del sud. Vesteix unes teles de color de marès, i unes joies brillants com els rajos del sol que ens il·luminen'».

Igualment, Pons Fraga recordà l'etimologia de Nura, de 'nur', foc, perquè els fenicis veien foganyes des de les seves embarcacions quan passaven prop de l'Illa; i recordà els fets de 1287 a partir de cròniques com la de Pere Miquel Carbonell.

Per la seva part, Elisa Mus va celebrar la publicació d'aquest llibret perquè «la història de Menorca s'ha d'explicar i s'ha de conèixer», mentre que Maruja Baíllo va recitar un poema que reflecteix l'estima que el pare d'Abu Umar sentia per Menorca i el valor que els àrabs donaven a aquest territori.

Des de la colla de Llucmaçanes, Sara Pons va fer una explicació per als fillets presents a l'acte sobre la simbologia que amaga cada un dels tres gegants, com el significat dels ulls blaus de Nura, o de les joies i les teles que porta, el per què de la gran espasa (simbol de victòria) del rei Alfons III, o de la clau que té a les mans Abu Umar, que obria les portes del castell de Santa Àgueda.

En darrer terme, el cap de colla, Víctor Pons, va agrair l'estaló de tots els que han col·laborat tant amb el llibre com amb el col·lectiu, i va aprofitar per lliurar un obsequi a la Banda d'Alaior, que acompanyà la Colla d'Amics Geganters durant tot el matí, en el passacarrers que havien fet pel centre de Maó abans de l'acte a l'Ajuntament.