Cantarero i Orfila, en una imatge promocional del disc que venen a presentar.

Cantarero i Orfila, en una imatge promocional del disc que venen a presentar. | Álvaro Benítez

13/03/14 0:00
TW
0

El cantant alaiorenc Simón Orfila arriba demà a Menorca, on dissabte presentarà amb la soprano Mariola Cantarero, el seu disc «Bel Canto», al Teatre Principal. Una actuació programada després d'interpretar «L'italiana in Algeri», a València, i després d'haver debutat, l'any passat, al Covent Garden de Londres. Ara, amb un any ple de compromisos, Orfila mira enrere als seus inicis.

Com s'inicià en la lírica?
— Vaig sortir de l'Illa amb 18 anyets. Estudiava al Conservatori, a Maó, i feia solfeig a Alaior, amb en Sito. Vaig entrar al cor dels Amics de l'Òpera de Maó, i va venir Alfredo Kraus a cantar a Menorca. Van ser ells qui li van xerrar de jo i, també per mediació de Dídac Monjo, un maonès que era director d'escena al Liceu, va accedir a escoltar-me. A partir d'allà, Alfredo Kraus me va voler ajudar i me va convidar a què anés a la seva escola, a Madrid, a l'Escola Superior de Música Reina Sofía. Allà va començar tot. Va ser dur, jo som molt de Menorca i molt de ca meva. Record que m'enyorava bastant.

I a nivell d'estudis?
— Va ser molt dur, em van dir que en un curs havia de pujar tres nivells, o si no anava a fora. La pressió va ser bastant forta, moltes hores de feina cada dia, molt de colzes. Però tenia molt clar que volia cantar, i havia d'aprofitar que un dels millors tenors de la història com Alfredo Kraus s'interessés per jo.

Sempre diu que ho deu tot a Kraus.
— Tot. Està clar que si jo no hagués estudiat, no hauria anat bé, però que una persona com ell confiï amb tu i t'ajudi és molt important.

[Llegeixi la entrevista sencera a l'edició impresa o a les plataformes Kiosko y Más y My News]