«Arriba un punt en què has de fer allò que realment et motiva»

L'acompanya Javi Sancho.
– Realment, ell és la sorpresa de l'espectacle. Molta gent no el coneix, però és molt graciós. Ell surt al principi, uns vint minuts, i després hi ha una interacció entre els dos i la gent.

Santi Millán fa de tot, teatre, televisió, cinema, doblatge, ...
– Es fa el que es pot, i el que ens deixen.

És difícil engegar projectes?
– Sí, però tenim la sort de poder tocar diferents pals. Sempre és un al·licient poder fer televisió, cinema, teatre, o ràdio, i a mi m'agrada poder variar.

Vostè s'inicià a La Cubana?
– Vaig fer-hi deu anys, vam fer molt teatre. Ha estat una escola, a nivell personal i professional. Al Santi Millán Live! s'hi respira la forma de fer de La Cubana, en què ens agradava trencar la quarta paret, interactuar amb el públic. La participació del públic era important als espectacles, i aquí es nota, s'interactua amb el públic. Entenc que el públic ve a veure l'espectacle, i el convido a participar. Si vol bé, si no, també.

Què és el més especial?
– El més motivador és que la gent s'ho passi bé, que rigui una estona i que s'oblidi una miqueta del que té a fora, i que un cop surti no pugui oblidar el que ha passat a dins. L'humor és important. Estic convençut que amb sentit de l'humor tot aniria millor, sobretot, quan les coses van malament, que és més necessari riure, enfotre's de tot, començant per tu mateix.

Com està el món de la cultura?
– Sempre ha estat fotut. No recordo cap moment de la història en què la gent digués «culturalment estem molt bé, hi ha recolzament de les institucions». Hi ha moments més difícils que d'altres, i aquest és complicat, però no podem deixar-ho i esperar a què arribin millors moments. Hem de treballar, continuar fent, amb el millor humor possible, i intentar provocar que la gent surti de casa. Ho intentem amb el Santi Millán Live!, oferir un espectacle divertit, entretingut, que la gent s'ho passi bé, i que l'esforç de comprar una entrada es vegi recompensat. Per això, quan veig el teatre ple és una alegria, una recompensa, perquè a la gent li costa més gastar uns diners i sortir de casa.

Vostè coneix bé Menorca.
– Sí. Vaig venir per primer cop amb el viatge de final de curs, i he vingut molts estius. He pogut fer el pregó de Maó, i em sento estimat a l'Illa, em sento part d'ella.

El pregó no va caure bé per tot.
– És normal (riu). La rivalitat entre Ciutadella i Maó és notòria, tothom la sap, i com a humorista hi has de jugar. Crec que la majoria té prou sentit de l'humor per entendre que es pot riure de tot. Parlàvem de Maó i de coses de l'Illa. Maó ha comptat sempre amb les infraestructures, l'aeroport, el port. I Ciutadella, què és maquíssima, impressionant i que té un port molt maco però petit i que no hi poden entrar grans barcos, amb la construcció del dic volien pal·liar aquesta mancança. Vist des de fora no veus gaire sentit que una Illa no gaire gran i que té les infraestructures, en construeixi d'artificials, sembla contraproduent. Però sempre tractat des de l'humor i amb respecte.

Com convidaria al públic dia 7?
– En relació qualitat-preu no trobaran res millor, i si algú ve i no li agrada, em comprometo a tornar-li els diners.

Home... sap que sempre hi ha qui s'ho pren al peu de la lletra.
– Totalment cert. Quan acabi, que vinguin al camerino i ja prepararé els diners per tornar-los.