HAKUNA MATATA, INCRÈDULS!!

A més, com m'ha recordat la nostra estimada i imprescindible Raquel, a Madrid gaudeixen, des de fa un parell de mesos, del musical sobre Simba & Co, 'El Rey León. El Musical', que està rebentant el Teatre Lope de Vega a la Gran Vía madrilenya cada funció...I és que aquesta sorprenent i força colorista producció és el major èxit teatral de Disney...Des de la data de la seva estrena a Broadway s'han estrenat més de 17 produccions a tot el món que han rebut més de 55 milions d'espectadors...Nova York, Londres, Tokio, Hamburg i, des del 21 d'octubre del 2011, a la capital del nostre país...Gràcies al geni creatiu i a la visió artística de la seva directora Julie Taymor (realitzadora de pel·lícules com 'Titus', 'Frida' i 'Across the Universe'), aquest espectacle porta més de 14 anys sobre les taules de Broadway i ha guanyat uns 70 premis de tot tipus...

Tot el que rodeja aquesta faula selvàtica esdevé, qual Rei Mides lleoní, un poderós i lucratiu negoci...De fet, tracta sobre les usurpacions de poder, les herències desnonades i els falsos deliris de noblesa...Després de la mort del Rei Mufasa, el seu fill, el petit lleonet Simba, ha de fer front a les amargants ànsies urpedores del seu pervers tiet...Atabalat per la idea de haver sigut el responsable de la mort del seu pare, Simba marxa a l'exili però, amb l'ajuda dels seus col·legues de la jungla, Timón i Pumba, aprendrà a acceptar-se a sí mateix i a lluitar contra el seu malvat conco Scar, a part d'enamorar-se de Nala...of course...

Va ser el primer llargmetratge de Disney que no es basava en cap relat ja existent, sinó que va partir d'un guió original de Linda Woolverton (responsable del llibret de 'La Bella y la Bestia'), Irene Mecchi i Jonathan Roberts, tot i que la inspiració shakesperiana és força evident...Entre l'univers del dramaturg anglès i algunes evidents pinzellades del salvatge món colonialista de Rudyard Kipling, 'El Rey León' és una faula selvàtica que fa evident una descarada paràbola del nostre món amb molts elements de 'Hamlet' (els paral·lelismes entre Simba i el Príncep de Dinamarca són quasi un calc), 'Macbeth' (les tres hienes, Shenzi, Banzai i Ed, servents de Scar, recorden enormement a les bruixes, les tres germanes fatídiques, de l'ambiciós escocès), el personatge de Falstaff...En definitiva, 'El Rey León' ens evoca, inevitablement, al Shakespeare més monàrquic...

En el moment de la seva estrena, Disney tenia el públic acostumat a un nivell altíssim dins el reconquerit cinema d'animació, però 'El Rey León' va aconseguir sorprendre tothom...Tot i l'absència del duet Ashman i Menken, la BSO va resultar ser l'element central gràcies a Elton John i al lletrista Tim Rice (fins llavors, antic col·laborador d'Andrew Lloyd Webber i coautor d'algunes peces de 'Aladdin'), i va resultar clau perquè la cinta finalment acabés superant popularment al monumental tríptic animat anterior que eren 'La Sirenita' (The Little Mermaid, 1989), 'La Bella y la Bestia' (Beauty and the beast, 1991) i 'Aladdin' (1992)...

Les innovacions gràfiques dels 90 contribueixen enormement a l'efecte greu i digne de la cinta...però no les qualitats infogràfiques (que tridimensionalment agafen una perspectiva, digem-ne, diferent), sinó als personatges i a les escenes d'estilitzat dramatisme, d'una violència romàntica que, sense rebutjar el classicisme disneyià, reflexen una sana influència d'altres tendències, com la del llavors més sinistre Tim Burton, aportant un aire adult (i no parlo dels suposats missatgets subliminars en forma d'estels al cel), sarcàstic i cruel, però també inèditament èpic per a una sala de públic infantil...Simba és l'orfe més carismàtic i reconeixible del univers Disney (amb permís de Bambi, of course) i aquesta aventura seva esdevé una mena de inhòspit malson africà dins el món dels dibuixets animats familiars a l'ús...

Perquè, naturalment, el millor de 'El Rey León' és el dolent Scar, probablement el més sinistre de tota la història de la factoria Disney, ja que no es conforma amb voler eliminar al jove protagonista, sinó que el tortura psicològicament, desfermant el dilema moral i filosòfic de la història i carregant les tintes d'una terrible redempció...A la veu (original, evidentment), el gran Jeremy Irons; la resta del repartiment vocal és un autèntic luxe: Jonathan Taylor Thomas, Matthew Broderick, James Earl Jones, Moira Kelly, Nathan Lane, Robert Guillaume, Cheech Marin, Whoopi Goldberg...etc...

Sembla ser que el terrible Jerry Katzenberg, l'autèntic artífex de la reconstrucció animada a Disney, va tornar a fer de les seves durant la producció de la pel·lícula, aturant el projecte i portant-lo definitivament a una altra direcció: aportant humor i música a on només hi havia gravetat i dramatisme (això tot just abans de ajuntar-se amb Spielberg i Geffen i formar els estudis Dreamworks SKG) ...Tot i això, molts espectadors qualifiquen aquest clàssic de Disney com massa ombrívol i excessivament terrorífic...Festiu? Fosc? L'única veritat és que 'El Rey León', versió cinematogràfica, tridimensional o teatral, és un negoci il·limitat, que no entén d'edats, de nacionalitats, ni de classes socials o comptes corrents (sempre que n'hi hagi prou per adquirir una entrada)...

El missatge està clar: Hakuna Matata! ( o el revisionisme ètnic del Bobby McFerrin i el seu 'Don't worry be Happy')...No preocupar-se gaire, incrèduls, i molt bon (i, esperem, força pròsper) any 2012 a tots vosaltres! Fins la setmana que ve!