Raquel MarquésCiutadella12/07/11 0:00
TW
0

Rafel Vidal (Maó, 1964) s'allunya de la perfecció. I ho fa perquè, malgrat el seu traç realista, l'autor s'expressa des de l'emoció. "La pintura ha de transmetre", m'explica mentre reflexiona sobre el camí que l'ha duit a experimentar en la textura. Vidal mostra a la galeria Retxa de Ciutadella una col·lecció del més definit de la seva trajectòria. Bodegons i paisatges que, amb el temps, domina i que ha après a perfilar amb una pinzellada més basta enfora de l'exactitud i a propòsit per a que "es noti el gruix". Amb l'oli com a "material noble", el maonès confessa ser de tècnica lenta. Li agrada aturar-se i analitzar l'obra des de la distància. "El deixo reposar perquè m'encanta observar i fins que no trobes el que falta val més no continuar. Aquest és un sistema que et permet no fer errors", afirma. Una sensació que, diu, s'assembla a la de l'escriptor davant el full en blanc.

Vidal també cuida al màxim la composició. "Em puc passar tot un matí fent i desfent la col·locació dels elements", explica. Hàbil cercador de peces als mercadets, que després dibuixa, l'exposició de Retxa arriba a l'espectador amb una exquisida col·lecció d'antics utensilis. Obviament, la col·locació dels objectes no és fruit de l'atzar, i és precisament aquest enfocament el que caracteritza l'especialitat i el gest dels seus quadres.

El joc de llums i obres acompanya a paisatges i bodegons. Els ocres i terrosos personalitzen les natures menorquines que, en els inicis creava a l'aire lliure, i que ara treballa a l'estudi de la casa familiar del carrer Sant Jordi de Maó. Daurats i sòls vermellosos que contrasta amb el verd de la vegetació. "L'atmosfera menorquina és massa intensa per a recrear al natural, a l'estudi trobo els matisos idonis", comenta.

Apassionat per l'obra del francès Jean Siméon Chardin, Vidal és autor de mirar la pintura de ben a prop. Si es fa el mateix amb la seva, qui observa descobrirà una vessant diferent on les vetes del llenç en fusta són en sí mateixes part important de la creació. "Chardin no va sortir de Paris i pintava les escenes domèstiques del seu voltant. Jo també pinto el que tenc a l'abast. No cal anar-se'n lluny per cercar motius", defensa.

Admirador de Morandi o Antonio López, el maonès sosté pintar el que viu. "No cerco la perfecció", clou. Efectivament, la seva és una pintura de sentiment.

A la galeria Retxa fins dia 21.