Fons Menorquí de Cooperació23/01/11 0:00
TW
0

Dongala, a través de la visió càndida d'una adolescent que anomenen Matapari -que en llengua lingala significa problemes i maldecaps-, retrata la història d'un país africà que podria ser el Congo, des de la seva colonització fins els nostres dies. En el transcurs d'aquesta epopeia que abasta gairebé mig segle, el seu protagonista descriu amb extraordinària ironia i tendresa la vida social de tota la comunitat, marcada pel colonialisme, el post colonialisme, els cops d'Estat i els tèrbols entramats polítics. Matapari està fascinat per l'oportunisme del seu oncle Boula Boula i els seus negocis com per l'humanisme del seu pare, un mestre obsessionat per la ciència i el coneixement, i la saviesa ancestral del seu avi, també mestre i enemic declarat dels capellans. La novel·la és una defensa dels drets humans i de la llibertat d'expressió des d'una perspectiva crítica, àcida, però també humorística i esperançadora.

L'autor
De mare centreafricana i pare congolès, Emmanuel Dongala va néixer a la república del Congo el 1941. Va estudiar Química als Estats Units i va ser professor a la Universitat de Brazzaville on també va ocupar un càrrec directiu. La guerra civil que va assolar el seu país el va obligar a emigrar. Actualment és professor de Química al Simon's Rock Collage (Massachussetts) i professor de Literatura Africana Francòfona en el Bard Collage de Nova York.

De les seves novel·les destaquen títols com "Un fusil dans le main, un poème dans la poche" ("Un fusil en la mano, un poema en el bolsillo", 1973), "Le feu des origines" ("El fuego de los orígenes", 1987), "Les petits garçons naissent aussi des étoiles" ('Los niños nacen de las estrellas", 2001) y "Johnny Chien Méchant" ("Johnny perro malo", 2005); així com les històries curtes publicades sota el títol "Jazz et Vin de Palme" ("Jazz y vino de Palma", 1982). Entre els seus reconeixements literaris destaca el prestigiós Fonlon-Nichols Prize concedit el 2003 per la seva excel·lència literària.

El fragment
"(…) Puedo decir que fue realmente con el tío Boula Boula con el que aprendí las cosas de la vida cotidiana. Fue él, además, quien me informó de los acontecimientos que pasaron cuando nací y que ya os he contado. Pese a eso, no puedo deciros en qué trabajaba aquí exactamente para ganarse la vida; de vez en cuando iba a la capital, pero andaba mucho más dando vueltas por el pueblo. De hecho, si me siento tan próximo a él es también porque existe un pacto secreto que nos une desde hace seis años, desde aquel día en que quiso poner a prueba mi valor ante Ma Lolo y descubrió que no era sino un cobarde. Le hice jurar que no mencionaría nunca esa historia delante de los gemelos, me moriría de vergüenza si alguna vez se enterasen de que, pese a dármelas tanto de bravucón delante de ellos, no era más que un gallina. Hasta el día de hoy ha cumplido su palabra. Esto fue lo que pasó. (...)"

E. Dongala.
Any 2001.
299 pàgines.
Novel·la.