‘En Giuseppe ha mort, companys… han matat en Giuseppe…'

'El millor actor del món'…
…Segons el mateix Steven Spielberg, que el va dirigir a 'Amistad' (1997) i 'El Mundo Perdido: Parque Jurásico II (The Lost World: Jurassic Park, 1997)… Pete Postlethwaite es va formar, com a bon britànic, als escenaris juntament amb actors com Jonathan Pryce, Bill Nighy o Julie Walters (tots ells conformaven el gruixut de la companyia Everyman Theatre de Liverpool)… També va ser director escènic de The Little Theatre Company, a on va establir una forta i llarga amistat amb Daniel Day-Lewis, el qui seria el seu fill a la pel·lícula que li va obrir les portes de Hollywood, l'abans esmentada 'En el Nombre del Padre' (In The Name of the Father, Jim Sheridan, 1993), tot i el seu caire polític i compromissari (un esperit que sempre va acompanyar el gran intèrpret de Chesire)…

Abans de la nominació a l'Oscar pel seu abnegat Giuseppe Conlon a la cinta de Sheridan, va aparèixer mínimament a films com 'El Último Mohicano' (The Last of the Mohicans, Michael Mann, 1991), 'Alien 3' (David Fincher, 1992) o 'Hamlet' (Franco Zefirelli, 1990)… Després es va convertir en un secundari de caràcter a films com 'Romeo+Juliet' (Buz Luhrmann, 1996), 'Atando Cabos' (The Shipping News, Lasse Hallström, 2001) o 'El Jardinero Fiel' (The Constant Gardener, Fernando Meirelles, 2005)… Per a la posteritat queden també l'impassible Kobayashi, l'ajudant fidel de Kaiser Sosé, a 'Sospechosos Habituales' (The Usual Suspects, Bryan Singer, 1995) i els seus dos darrers treballs de l'any passat: el florista criminal 'Fergie' Colm a 'The Town: Ciudad de Ladrones' (Ben Affleck, 2010) i el moribund milionari Maurice Fisher a 'Origen' (Inception, Christopher Nolan, 2010)…

La Rosa Britànica
Susannah York, una de les actrius britàniques més destacades dels anys 70, va morir el passat dissabte 15 de gener als 72 anys, víctima d'un altre càncer, en aquest cas de medul·la òssia… Extraordinària professional del cinema i el teatre, York va refusar la quimioteràpia quan li va ser diagnosticada la malaltia per poder completar una gira teatral que estava cursant… Una amant de la seva feina i una persona fortament compromesa amb la interpretació, tot i que la seva bellesa, el seu cabell ros i els seus ulls blaus la van convertir en tot unsex symbold'aquells anys…

Als anys 70 York causava furor i era coneguda com la Rosa Britànica; va participar en alguns dels millors títols de l'època i es va formar part d'una generació única d'excepcionals actrius angleses com Vanessa Redgrave, Glenda Jackson, Maggie Smith o Julie Christie… Va enllaçar grans pel·lícules com 'Un Hombre para la Eternidad' (A Man for All Seasons, Fred Zinnemann, 1966), 'Tom Jones' (Tony Richardson, 1963), 'Duffy' (Robert Parrish, 1968) o 'Danzad, Danzad, Malditos' (They Shoot Horses, Don't They?, Sydney Pollack, 1969) amb pel·lícules menys amables, per a demostrar que era molt més que una cara bonica, com per exemple 'El Asesinato de la Hermana George' (The Killing of Sister George, Robert Aldrich, 1969), 'Imágenes' (Images, Robert Altman, 1972) o 'Las Criadas' (The Maids, Christopher Miles, 1974)… Una actriu de cap a peus, que sempre va voler ser més que una simple dona bonica…

An Englishman in New York i la Mama del Off-Off-Broadway
Un altre britànic il·lustre rep homenatge pòstum… El dia 9 moria l'irregular i eclèctic Peter Yates, un cineasta de mitjana classe, però capaç d'oferir una perspectiva encertada i rigorosa dels EUA, des de la seva mirada autònoma i força europea… La seva segona pel·lícula anglesa 'El Gran Robo' (Robbery, 1967) va convèncer el mateix Steve McQueen per a emportar-se'l a San Francisco i rodar la mítica 'Bullitt' (1968), probablement una de les millors cintes d'acció de la història, gràcies a la música de Lalo Schifrin i les magnífiques persecucions automobilístiques, responsabilitat de Yates (of course)… Un cop allí, es va mudar a Nova York i va desenvolupar una carrera força interessant, però mancada de contundència autoral… Algunes de les seves millors feines van ser 'La Guerra de Murphy' (Murphy's War, 1970), 'El Confidente' (The Friends of Eddie Coyle, 1973), 'El Relevo' (Breaking Away, 1979) o la magnífica 'La Sombra del Actor' (The Dresser, 1983), magnífic duel interpretatiu entre Albert Finney i Tom Courtenay, que va suposar la seva tornada a les illes britàniques… Aquest bon artesà del cinema, que va saber captar perfectament les idiosincràsies nord-americanes, va radiografiar els espais urbans de Boston i Nova York als 70 com molt pocs artistes del seu temps…

Potser un d'aquests va ser Ellen Stewart… La Mama, com era coneguda al Off-Off-Broadway, va deixar orfe al teatre novaiorquès el passat 13 de gener… Aquesta directora i productora de teatre va fundar la mítica 'La MaMa Experimental Theatre Club', a on es van iniciar ilustres convidats com Robert de Niro, Al Pacino, Billy Crystal, Danny DeVito, Diane Lane, Patti Smith, Sam Shepard o Nick Nolte… Dedicada inicialment al món de la moda, a l'any 1958 Stewart va crear 'La Mamma' quasi al mateix temps que es començava a manifestar el moviment Off Off Broadway, el nou crit del minoritari sector experimental de l'espectacle a Nova York… Ella li va saber donar ànima a les petites sales de butaques d'aquest circuit menor, com la seva… Però a 'La Mamma etc', al 74 de la East Fourth Street, s'ha baixat el teló per sempre…

Fins la setmana que ve, incrèduls!