Jordi Llavina26/12/10 0:00
TW
0

Vola una garsa i, de cop, l'enlluerna
el reflex d'algun objecte metàl·lic
que, oblidat o perdut, sembla que cremi
en el divers parament de la vida
sota el sol: el banc d'un parc, d'una plaça;
una taula de pícnic en un bosc;
la roba d'una tovallola estesa
damunt la terra emmoquetada amb gespa,
arran de l'aigua emmetzinada amb clor,
d'una piscina privada i selecta.

Algú s'ha tret allò que li adornava
el lòbul de l'orella, el dit del cor.
No cal sinó el temps breu de refulgir
lluny de la mà, desemparat del cos...

De tard en tard, trobes en nius deserts
una arracada, anells, i com fulguren
en la brossa i el fang d'un estoig rústec!
La garsa, amb el bec, no pot trinxar el coure,
triturar l'or ni mastegar l'estany
que, a vol d'ocell, van seduir el seu ull
amb un fugaç llampegueig de promesa.

Àvida garsa, ala endolada i blanca,
d'usura estèril, em recordes tant
–el bec lluent de faramalla— el fer
dels homes que, sense ales per volar,
s'enjoien l'ànima de llast inútil!

Jordi Llavina

Un llibre inèdit, que sortirà publicat per Lleonard Muntaner l'abril que ve. Va guanyar un premi de Martorell. El llibre es diu País de vent. El poema, "Instint de garsa". Una aferrada.