Entrevista a les monitores des "Barracó"

Jugues?
Pili: Sempre que puc.
Nina: Sempre m'ha agradat jugar. Jugo sempre que en tenc ocasió. I a més, ara estic treballant amb fillets i filletes i utilitzam el joc com a eina d'aprenentatge.

Hem de jugar els adults?
Nina: Crec que sí,... El joc et fa riure, aprens coses, em relaxa. És una manera sana de relacionar-se.

Hem de jugar amb els nostres fills? Quan, com i a on?
Nina: Sempre hem de jugar amb ells, en qualsevol lloc, sempre que l'ocasió ho permeti. Ho hem de fer amb naturalitat, però aprofitant els jocs per transmetre-li valors positius.
Pili: Sí, en el nostre temps lliure, que a vegades és mal de trobar perquè sempre tenim coses més "importants" a fer. Jugar a on sigui: a casa, al llit, a la dutxa, a la cuina,... al carrer mentre passegem, o sortides al medi natural. S'han d'aprofitar els moments per realitzar tasques rutinàries i a la vegada procurar mitjançant es joc descobrir noves experiències i superar alguns límits i reptes.

Si l'aprenentatge en l'etapa infantil es forma i es consolida mitjançant el joc, quins jocs de "baix cost" recomanaries als pares?
Pili: No crec que sigui el joc en si. El més valuós és poder jugar junts. És quan s'ho passen més bé i noltros també. Unes cartes, un parxís, una corda... depèn un poc de l'edat, però jugar junts és el que realment volen.
Nina: Els jocs de memòria són molt entretinguts i els ajuda a reforçar-la. Es poden fer amb gestos, paraules, imatges, objectes...
També són importants els d'imaginació, conta contes, teatre, titelles... Es poden fer amb coses que tenim a casa.
Pel que fa als jocs esportius, són més indicats per jugar amb grup: a la corda, la xaranga, "pilla-pilla"...
Amb aquests jocs no es necessita gaire material.

I amb l'adolescent, també cal jugar?
Nina: També hauríem de fer-ho, però sembla que sempre tenen vessa de fer qualsevol cosa. Però si els ho prepares i participes amb ells al final s'ho passen d'allò més bé, encara que diguin el contrari.
Pili: Sí que ho hem de fer, però potser és més difícil. Del que es tracta és d'enganxar amb alguna cosa.

Què en penses del joc davant la pantalla (televisió, consola, mòbil...)?
Pili: Supòs que com tot ha de tenir una mesura, però si pot ser s'hauria de procurar jugar en grup i poder-ho contemplar junts i competir.
Nina: Són jocs que estimulen els infants però, els trob molt individualistes, i crec que d'aquesta manera no surten a jugar amb els amics. No fomenten el companyerisme, ni rallen per compartir idees i il·lusions. Les coses fetes cara a cara són molt més productives per dir-ho a través d'una màquina.

Destinem prou temps, i de qualitat, als nostres fills o el ritme de vida actual ho impedeix?
Nina: La falta de temps crec que no és cosa d'avui en dia, sempre ha estat així. Quan jo era petita els meus pares tampoc no tenien temps de jugar amb noltros. El fet que abans les mares fossin a casa no volia dir que juguessin més amb els seus fills que no pas ara.
Pens que hem de procurar que el temps que els dediquem sigui el màxim de profitós fent coses que ens omplin amb dues parts.
Cada persona troba temps per fer les coses que de veritat vol fer, independentment de si en té molt o poc.
Pili: Açò cadascú. A jo em sembla que hauria de fer un poc més, i que mai ho feim prou bé ja que sempre podem millorar coses. Evidentment, duim un ritme accelerat i el temps passa i no torna enrere, és a dir que els fills creixen i no haurien de deixar perdre les etapes.

Què penses del consum de joguines per Nadal? Cal anar contra corrent?
Nina: Sempre l'he trobat abusiu. De tant que tenen, no valores cap cosa de les que els hi ha regalat. Ho obren i ja esperen què serà el proper paquet.
Pens que hauríem d'anar contra corrent, però s'ha d'explicar el motiu als infants i als qui no són tant infants, de manera que entenguin el perquè.
Pili: És desbordant. Els fillets arriben a rebre tantes coses que no poden assumir el que passa, i amb la decepció, a vegades, de no haver rebut el que desitjaven, o de no tenir-ne prou. Els criteris l'ha de tenir la família. Cada família és un món.

Quins jocs van marcar la teva infància?
Pili: Una cuineta, retallables de pepes de paper...
Nina: Jo no me'n record gaire, però un joc que em va fer molta il·lusió va ser el "Juegos reunidos".

Imaginem! Ara tens 6 anys... A què vols jugar?
Pili: Amb els meus germans jugàvem molt 'a l'escondite'...
Nina: Quan era petita record que jugava amb la meva germana amb pedretes, fulles, coses que trobàvem al camp... i fèiem de botigueres. A més, ens imaginàvem les coses que feien els adults i també hi jugàvem. Érem metges, venedores...