"No necessitàvem joguets, perquè no teníem temps de jugar"

Juguen?
No. Avui en dia ja no.

Segur que no? A res?
Bé... (s'ho pensen). Ens agrada jugar a cartes per passar el temps quan ens avorrim; a l'Escambril, a Cau i a Siset. Hi jugam entre noltros; i els dissabtes, amb la família.

A què jugaven quan eren petits?
José: Jo jugava amb caramuixes. Les tallava i en feia escales, barreres, una arada i amb aquesta feia veure que llaurava. També feia carros amb figueres de moro i sobretot m'agradava molt fer cavalls amb pells de fava; amb diferents trossos feia la forma i fins i tot els renclins! Jugava amb les coses que hi havia pel camp, que era on vivia jo. Ah!, i a la Marraquinca, al Joc de l'Anell, al Joc del Tió... També fèiem pilotes amb pedaços embolicats i fermats amb un cordó; una pilota de goma, no sabíem què era. Feia falta molta imaginació i enginy per fer jocs.

Àgueda: Jo jugava davall unes alzines amb les tapadores de les síndries; amb un cordó i un garrot feia una balança i pesava terra fent veure que era sucre. També remenava les pedres a veure si trobava un tros d'escudella o de plat romput per jugar. Podríem dir que era com jugàvem abans a cuinetes. D'altra banda, m'encantava cosir i tallar roba per fer vestits a les pepes; de fet, avui en dia encara som molt cosidora.

Amb qui jugaven? I On?
Jugàvem amb els germans, però poc, perquè just érem un poc grossos ens tocava començar a fer feinetes: anar a guardar una tanca o una bístia, passar s'arada... Sempre jugàvem al camp, mai al poble.

Han canviat molt les joguines?
Ja ho crec que sí -diu n'Àgueda-. Encara avui en dia si trob un trosset d'un plat o una escudella rompuda la vull guardar per als meus néts, però ells no ho volen perquè juguen a altres coses. És ben ver, ha canviat molt.

En tenen massa ara els fillets i abans massa poques, de joguines?
Sí, més tost ara passa de massa, però abans era massa poc. Hi havia molta misèria i prest ens tocava fer feina i, per tant, no en necessitàvem més, de jocs, perquè no teníem temps de jugar.

Què pensen del consum de joguines per Nadal, Reis...?
Avui en dia se'n regalen massa. A casa ens agrada la Nit de Reis perquè és una nit alegre, perquè ens reunim tota la família, tothom està content. Hi ha alguns nervis per l'espera, ens feim bromes... Açò és molt polit, però nosaltres només feim un detallet.

Abans els Reis era una cosa més des pares; ara entre avis, concos, germans etc. es regalen massa coses a cada fillet.

I els videojocs, dibuixos animats, quina opinió els mereixen?
Els dibuixos animats ens semblen bé, però veure molta tele i altres programes que fan que no són per a fillets no ens agrada. És molt millor jugar amb amics, pel camp o a la pilota. Nosaltres, quan els nostres néts eren petits, teníem una cistella de bàsquet i ells venien a jugar amb altres amics.

Tenim sis anys. A què volen jugar?
Àgueda: Jo jugaria al mateix que jugava quan era petita: a pepes, a tallar i cosir roba, com he dit, encara ara m'agrada molt.

José: No ho sé, amb l'experiència que tenc ara el que faria seria aprendre a llegir i escriure. M'hauria agradat molt saber-ne, m'ha fet falta.