Aquesta tarda, a primera hora, he anat a la perruqueria. Només hi havia 2 dones d'uns 50 anys i 1 noi de 30. Mai vaig a una perruqueria habitual, podem dir, que tinc vàries perruqueries habituals que vaig alternant. En aquest cas, la noia que m'agafa per tallar-me el cabell mai m'havia tocat (no sóc d'aquells que sempre demana per la mateixa, m'agrada que em sorprenguin). Em diu allò de com el vols, li explico que mai sé com el vull però que una nit em vaig veure una mica guapo així, i que m'agradaria conservar-ho, tot i que, si té alguna idea, serà benvinguda-. És una noia de poques paraules, avui està contenta, però és tímida i s'ho guarda per ella, té un mig somriure que la delata: es veu que portava una bona temporada de tristesa, i per fi, aquest matí ha rebut una bona notícia que es guarda. Ben fet, penso mentre em talla el cabell mirant-me contenta (i en silenci). No agafo ni el diari, ni revistes ni li vull donar conversa, m'interessa aquest silenci, és com si el so de la màquina de tallar m'expliqués qui és la Vero (així ho indica una etiqueta de color rosa, lletra groga amb tipografia Comic Sans). Em talla el cabell. Molt bé. Em convida a passar pel renta caps. Em posa les mans al clatell acompanyant al cap perquè es posi al seu lloc i no s'escapi aigua. Obre l'aixeta i prova si l'aigua està calenta o massa freda. No m'ho pregunta (sap que m'agradarà la temperatura d'aigua que trii). Comença a rentar-me el cap, mou les mans d'una manera segura, cada dit és com un braç que m'acaricia tot el cos. Apaga l'aigua, penso que ja em farà aixecar, però no. Es disposa a fer-me un massatge totalment inesperat. Amb un gest automàtic tanco els ulls. Penso per dins: - A mi no m'enganyes, aquest massatge dura més de l'habitual, em vols dir tot el que no m'has dit. Amb el puny em dibuixa una línia recta en el centre del meu cervell i els dits acompanyen aquest trajecte com si fossin branques de petits arbres que m'acaricien les idees. Segueixo somiant que aquest massatge dura més del compte, m'ha volgut fer un regal. No obro els ulls. Els mantindré tancats.
Ciutat d'illa
Tanco els ulls
22/08/10 0:00
También en Menorca
- Jordan Davis, el fichaje estrella del Hestia Menorca, abandona el club tras menos de un mes
- El ‘turismo de basura’ desborda por Navidad los barrios de Maó donde todavía hay contenedores
- De Es Mercadal a Es Castell, el ayuntamiento de Menorca que menos invierte en obra pública y el que más
- El alud de obra pública en Menorca para 2025 amenaza con dejar los concursos desiertos
- Que para celebrar su 90 aniversario, Paco Borrás haya protagonizado...
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.