Record present

Aquesta nit no tinc cap història per explicar-te. M'agradaria dibuixar-te un quadre sense papers ni colors ni pinzells, només amb paraules. Descriure el teu somriure quan vas mirar aquella Nena. Poder detallar cada trajecte de la llàgrima que vas deixar caure quan La Nena et va ensenyar el seu somriure. Saber definir el viatge de la carícia que li vas regalar a La Nena quan et va dir que volia que li ensenyis tot. Poder aconseguir que una mirada recordés cada segon de cada segon del primer petó que els seus llavis van dedicar-te, recordo que era en el front. Crear la manera de poder escoltar el silenci que hi havia a la primera nit que Ella i Tu vareu compartir el cel despullat, però no recordar-ho, no és un record, és Present. M'agradaria poder recollir el color d'un temps determinat per oferir-te'l quan el necessitis, de la mateixa manera que et puc veure brillar els ulls, que et puc donar la mà, de la mateixa manera, fer-te escoltar un silenci, per sorpresa, de regal.