Raquel MarquésFerreries18/07/10 0:00
TW
0

FITXA Som Damià Portella Pons, vaig néixer a Ciutadella el 1981. A més de pintar m'agrada l'escalada, encara que la practico poc, més que res per falta de temps. La fotografia és actualment la meva passió, i la lectura. Llegesc varis llibres a l'any, alguns coneguts i d'altres desconeguts.
Som Albert Mir Alberto, vaig néixer a Ferreries el 1985. A part del graffiti, que no consider que sigui una afició, sinó una cosa que faig de tant en tant, m'encanta dibuixar i pintar amb qualsevol cosa a qualsevol lloc. Normalment amb un boli a una llibreta. També m'agrada la música, tocar la guitarra i anar a tots els concerts que em puc permetre.

Per què el graffiti i no un altre tipus d'expressió gràfica?
Damià Portella: Vaig triar el graffiti perquè era una forma d'expressió diferent i que aportava possibilitats infinites a l'hora de pintar. Era un repte anar a una paret i aconseguir plasmar un sentiment o una reivindicació.
Albert Mir: D'expressions gràfiques n'he provat moltes, ara mateix crec que no en descartaria cap. A part de pintar parets amb esprais, també faig feines de disseny gràfic, fotografia o projectes a pinzell, llapis o boli.

Quins són els inconvenients de ser un graffitero a Menorca? Per a quan la seva legalització?
D.P.: A Menorca no tenim massa problemes. Vàrem aconseguir la normalització del graffiti i que a quasi tots els pobles s'habilitessin zones per poder pintar de forma tranquil·la i legal.
A.M.: Si no vas a pintar on no s'ha de pintar, no hi ha cap inconvenient.

Com, a on o amb qui s'han format?
D.P.: Vaig començar al carrer, era abans de poder comptar amb les parets "legals" que hi ha a l'Illa. Pintàvem de forma esporàdica a zones poc il·luminades o a on no hi havia massa vigilància.
A.M.: Pintant les parets que l'Ajuntament de Ferreries va habilitar per fer-ho.

Quin és el seu estil?
D.P.: És variat, de fet moltes vegades el canvio expressament perquè sigui diferent. Tot i així m'estira més l'old school i el 3D.
A.M.: No sabria definir un estil. M'agrada fer coses emprant plantilles i dibuixar cares. Normalment no faig lletres típiques de graffiti.

Han pagat moltes multes?
D.P.: Mai, per sort no estic fitxat.
A.M.: Cap. No he pintat mai on no podia fer-ho.

Podria Menorca arribar a comptar amb un centre de formació del graffiti?
D.P.: Crec que no és necessari, ja que el graffiti s'ha d'aprendre al carrer i per un mateix per aconseguir un estil propi.
A.M.: Podria arribar, però no ho veig necessari, és una cosa que s'aprèn amb l'experiència.

En què consistirà la seva acció als Fosquets d'Art de Ferreries?
D.P. i A.M.: Farem una mostra de com es fa un graffiti en directe i com varia d'un autor a l'altre. Molta gent ja veu el graffiti fet, però no veu el procés. Així que serà com un making of.

Per què sempre es veu el graffiti com un acte vandàlic fet per joves problemàtics?
D.P.: La gent té aquesta imatge perquè de fet va sorgir als guetos americans com a forma de marcar el territori. Va començar amb noms i cada vegada el takejos anaven millorant amb forma.
A.M.: Perquè sempre havia estat així fins que fa quatre dies que s'ha normalitzat i s'han habilitat espais per pintar.

Quins són els seus referents graffiteros d'arreu del món?
D.P.: N'hi ha tants que és difícil decidir-me per un, però El Xupet Negre, aquí a Espanya, ha sigut referent per a molts de joves.
A.M.: No tenc gaires referents, però si n'he de dir un diria Banksy, que també fa coses amb plantilles, normalment reivindicatives.

Pintant al carrer, senten córrer l'adrenalina?
D.P.: La veritat es que sí, és una experiència entre por i "subidón". Abans, a vegades estaves més pendent de si venia algú que de com quedava la peça, però els anys i las vida fan que perdis la por.
A.M.: No, perquè no faig res il·legal quan pinto al carrer, ho faig en espais habilitats. A part, els darrers anys només he pintat per encàrrec a parets de gent que vol que ho faci.