Fernando Sabino Seguí18/07/10 0:00
TW
0

Benvinguts incrèduls! Una certa polèmica envolta la rebuda crítica de 'Sex in the City 2', la segona part cinematogràfica de la popular sèrie creada per Darren Star per a la HBO… La devastadora negativitat sobre aquesta sobredosi glamurosa té un fons netament artístic, però també s'aixequen veus al voltant de la 'masculinitat' dels crítics, de la mancança de perspectiva feminista a l'hora de valorar el film i de la frivolitat econòmica i la pompositat estilística del quartet protagonista, en aquests moments de penúria monetària i social…

Sense anar-nos molt lluny, en el passat suplement del Diari 'MujerHoy' (nº 587), la columnista Edurne Uriarte, en la seva secció 'Entre Nosotras', va fer una reflexió força interessant (sota l'evident títol 'No Apta para Hombres') en la qual denúncia cert acomplexament crític, a on compara la frivolitat femenina de les inquilines de la Gran Poma amb la testosterona desproporcionada de la saga 007 i l'envellit prototip de masclot que és James Bond, a més de ressenyar una certa homofòbia entre el que s'ha escrit sobre aquesta seqüela… Uriarte afirma que '…No m'estranya que alguns homes hagin arribat a la suprema estupidesa de dir que es tracta de dones que es comporten com si fossin gais. El que, a més de ser homòfob, just al contrari de la sèrie, dóna una idea dels nervis que els creen a alguns amb l'alliberació sexual de les dones…'

El crític Jordi Costa (El País) va escriure sobre això… i és un home… 'of course'… Però ho va fer a modus de referència… Patty Bouvier, una de les avinagrades germanes de Marge Simpson, és qui va pronunciar aquesta definició a la temporada tretze de 'Los Simpson… Això sí, Costa es decanta per aquesta concreció: 'El celebrat producte de la HBO no marcava un triomf d'allò femení a l'imaginari televisiu, sinó una 'gaierització' de la mitologia femenina'… És evident que la intenció original de la sèrie, inspirada en el recull de columnes periodístiques de Candance Bushnell, era mostrar dones adultes parlant explícitament de sexe, amb la mateixa naturalitat que tocaven temes més elevats de la condició femenina emergent amb el canvi de segle… Va resultar ser una sèrie refrescant, viva, amb les dosis perfectament equilibrades de 'glamour', romanç i ironia… El seu caràcter d'idealitat inspiradora no s'hauria de barrejar mai amb la condició homosexual o amb desfasades apologies feministes…

Però és cert, per una altra banda, que la novetat televisiva que va suposar l'estrellat definitiu de Sarah-Jessica Parker va esdevenir clamorós mirall al desert… L'efecte alliberador de 'Sexo en Nueva York' amagava, realment, l'eterna història de la princesa (urbana i fanàtica de les sabates) en perpètua recerca de príncep blau (i a ser possible, ben carregat de quartos)… A mesura que va avançar la sèrie, l'estereotip va anar aniquilant la reivindicació… El consumisme com a model totalitari de socialització queda reflectit en el desenvolupament dels quatre personatges principals com a una esfera platònica d'aquesta terrible utopia, una burgesia (o una aristocràcia transvestida) calçada de 'manolos' que recorre un caminet de rajoles daurades en direcció a les botigues més exclusives, com templàries del consum 'first class' a on la clientela habitual d'un Zara o un Mango seria fumigada a l'entrada...
…El món real… (incís)…

Els primers sis mesos d'aquest any han mort 39 dones a mans de les seves parelles o exparelles a Espanya… una xifra molt superior a l'any 2009… Els índexs de violència contra dones i noies, la violència sexual com a problema social i els nivells de secularisme dogmàtic amb certes vestimentes islàmiques són qüestions a peu de carrer… Aquesta dura realitat esdevé demagògia pura a l'hora de referir-nos a la franquícia catòdico-cinematogràfica de Michael Patrick King, però resulta aclaparadora la sensació de inoportunitat que deixa 'Sexo en Nueva York 2'… No toca mostrar un luxe tan desmesurat… No toca desfilar amb un mostrari de roba pseudo-hippiosa… No toca parlar de maternitat i matrimoni amb aquesta banalitat… Els nostres temps són diferents als de Carrie, Miranda, Charlotte o Samantha… i la seva tonta aventura a un emirat de pacotilla no està a l'alçada…

La vida d'aquestes amigues a arribat a un punt sense sortida… gelosia, monotonia, irascibilitat i fills… 'terribles' problemes que semblen donar l'esquena a la realitat… L'actitud dels personatges és obscena… tan ofensiva com conèixer els bonus dels banquers que van provocar la crisi econòmica… 'Sexo en Nueva York 2' resumeix, sense voler potser, la filosofia de les persones que han governat el món i el poc que els ha importat haver-nos deixat amb el cul enlaire… Ho diu el crític Rubén Romero (Público)… tot i que sigui un home ('sigh')…

Fins la setmana que ve, incrèduls!