Estranyeses

Arthur Schopenhauer va vessar
el metall dels dies dins els Tres Grans Motlles

Temps
Espai
Causalitat
Després observà que al fons de la cassola
les impureses formaven solatges
Impureses que per altra banda
no eren molt enrevessades
Impureses d'estar per casa
de gènere similar
al llumet vermell del comptador de la llum
a la pica que els manobres extirparen de la paret
Coses no gens ni mica complicades
Sense anar més lluny
El paper que embolicava les taronges Tollupol
la superfície mate de la taula desenvernissada
l'armella que servia de pom a la porta del bereber
la corda de plàstic que subjectava la persiana
massa nova massa verda massa lluent
Bé! i el soroll de la nevera
(Arthur no es podia treure la imatge del vesí prenent-se un bany sabonós d'escuma a totes hores)
la caixa de la TDT descoberta
mostrant una imatge satèl·lit del moll de Ponent
el nom del gat veí
Mau Mau vine aquí Mau Mau no n'hi ha més
I també
somnis de caiguda
¿Has arreglado el timbre?
Eh, Marlon Brando
¿has arreglado el timbre?