Maletes sense destí

La vaig anar a buscar per primera vegada en aquell indret on sempre m'havia parlat i mai m'havia convidat. Era un poble de 500 habitants davant del mar, al costat d'una ciutat més gran. Passejant per primera vegada per aquelles terres, se'm va acostar un home amb una maleta de color marró, devia tenir més de vuitanta anys, caminava amb una lentitud de fons difícil d'explicar, com si marxés per sempre, com si s'acabés d'acomiadar de la terra per anar al mar, i perdre's amb la primera barca. Tenia uns ulls petits i molt profunds, bastó d'aquells que han acompanyat molts gossos, nens, culs d'adolescents del poble i excuses per cridar l'atenció. Se'm va acostar i em va dir: "Noi, sé que és la primera vegada que passeges per aquí, agafa aquesta maleta plena dels llibres més antics del poble, no és un regal que et faig a tu, és un regal que em fas a mi, em treus un pes de sobre perquè pugui seguir caminant...". No vaig dubtar a agafar aquella maleta que pesava com si a dins hi hagués tots els personatges vius de les novel·les que hi havia dins. Em vaig acostar a la primera cala, vaig obrir la maleta, i efectivament, els llibres que hi havien eren d'un valor incalculable, no calia entendre-hi molt, aquells llibres eren històrics, només mirant les seves pàgines ja es podria endevinar que eren pàgines molt buscades.