Refugi de la fervent modernitat

Malgrat les dificultats que pot implicar la reconstrucció de la casa Hartung –la costa està àmpliament protegida per lleis que no permeten construir-hi més–, Juan Elorduy ha tractat durant tots aquests anys de fer entendre a la classe política, de diferents legislatures, que reconstruir la casa no aportaria més que beneficis i que se l'ha d'entendre com un monument. A pesar de les respostes positives, algunes fins i tot entusiastes, dels polítics, ningú ha donat mai una passa perquè a Menorca es pugui gaudir d'un element arquitectònic transcendental sobre el que es podria treballar l'avantguarda artística més viva i actual.

La parella d'artistes, els primers turistes que acudeixen a l'Illa responent a la cridada de Foment de Turisme, són la primera alenada d'aire modern que arriba a Menorca que ni en el seu moment va saber entendre ni després aprofitar gaire. Hans i Anna van trobar aquí bons amics, sobretot entre la gent de Fornells, però també hi va haver qui els acusà d'espies, cosa que va provocar la seva sortida urgent. Les "taques" de la pintura de Hartung no l'ajudaren gaire, ans el contrari l'abstracció lírica de la que és pioner el pintor reafirma la sospita.

L'oportunitat
Abandonen l'Illa el 1935 –havien arribat just tres anys abans– i la casa que el mateix artista s'havia encarregat de fer construir. Anna-Eva la descrivia així: "…hi ha un terreny empinat i a dalt, la nostra casa amb vistes: cap a l'oest tota la badia de Fornells, cases de pagès, el camp; cap al sud, la muntanya més alta de Menorca: el Toro (…). La casa té un taller on la llum entra de baix pel sòtil, com a Hans li agrada. Una estufa de fosa ben gruixada, una cambra on tots els atuells de tocador i tot el que té a veure amb un dormitori es troben dins uns armaris encastats i, així, durant el dia fa de sala d'estar. Els llits són dos matalassos de molles que de dia es converteixen en un divan molt gros. La cuina també és farcida d'armaris encastats, de manera que hom no pot saber si es tracta d'una cuina o no, i llavors hi ha el menjador (és a dir, una cuina on es pot menjar), un celler, petit però ben sec, i els banys (…). A dalt tenim una cambra petita per als amics (…) amb un llit armari, una finestra ben grossa i una porta que dóna al terrat; devora, un estudi per posar-hi les maletes, els materials...". Una descripció que posa en evidència l'absoluta modernitat d'una casa en extrem versàtil.

El pas del temps no fa sinó ignorar les runes, sobre les que als anys 70 s'hi construeix un xalet. La casa Hartung, la primera moderna de les Illes Balears segons l'arquitecte Joan Gomila, estava ubicada sobre les dunes de Tirant, un paisatge molt similar al que es respira en l'actualitat a Binimel·là. "Malauradament, no té gaire sentit, per a mi, reconstruir l'edifici dels Hartung a Cala Tirant. L'espai està literal i físicament destrossat amb unes urbanitzacions espantoses. La reconstrucció al lloc original seria fidel a l'emplaçament però no al seu esperit ni tindria el seu sentit de 'casa en mig de la natura'", explica Elorduy.

Juan Elorduy, a més de ser un dels promotors culturals més actius de l'Illa, té redactat un guió d'una pel·lícula que tracta de l'estada de Hans Hartung i Anna-Eva Bergman a Menorca amb el títol "Espías en el Paraíso". La pel·lícula, a més de contar tan bella i interessant història, té dos objectius més, segons l'autor, "vendre Menorca com a paradís perdut i a descobrir i ajudar a entendre la pintura abstracta, el valor del gest pictòric i la creació pura".

La reconstrucció de la casa Hartung és una possibilitat real per a Menorca, tot i que el moment actual de crisi no ajudi a empreses tan ambicioses. Tanmateix, no en gaires ocasions es compta amb el patrocini privat incondicional.

Testimonis arreu del món d'iniciatives similars garanteixen el seu èxit. Un de similar seria la casa que també Hans Hartung i Anna-Eva Bergman van fer-se construir a Antibes enmig d'un olivar i que és avui seu de la Fundació Hartung Bergman. A Barcelona el pavelló per Alemanya construït per Mies Van der Rohe el 1929, que es va desmantellar i anys després es va reconstruir fidelment, gaudeix avui d'un allau de visites constants...

D'exemples n'hi ha abastament com per no deixar perdre l'oportunitat per a una Illa d'enriquir-se d'un passat que té avui un interès gran i dóna joc a atreure mirades pròpies i foranes pel seu interès.