Fotografia poètica

Ponç Pons, Àngel Mifsud, Biel Pons, Sergi Cleofe, Clara Elorduy o Sara Guastevi brindaren els seus poemes a la imaginació i capacitat de cada fotògraf, que ha pres un vers que l'ha inspirat especialment per reconstruir la història des d'una perspectiva diferent. Nuri Seguí, Joan Mercadal, Ita Pons i Coloma Florit són alguns dels fotògrafs que han resultat més destacats en trobar la imatge que més adient ha resultat per al vers que han volgut representar. El paisatge ha estat la imatge més recurrent, i les més interessants normalment les interiors més intimistes, que tracten amb especial cura els sentiments.

Minipoemes
I
La nit ha caigut
com una vinjolita
al terrat de casa.
I no es mou.
I no respira.
La vinjolita no vola.
La nit és morta.
II
Com l'aire calent
d'un globus aerostàtic
una mena de sentiment
de responsabilitat domèstica
em mou a plantar julivert
i estendre els mitjons per parells.
Qui m'ho anava a dir.
A la meva edat.
III
Si pintés la vida
tota de color de rosa...
combinaria fatal amb els meus ulls.
Així que la deix,
que corri nua,
i que la vesteixi qui m'atrapi.
Al seu gust.
IV
Menteixen
Les rajoles d'enterra
Que amaguen la tristesa
Entre les escletxes
Mentre el verd, el groc i el vermell
Em distreuen mesclant-se
En una geometria irreverent.
I fins i tot queda bé!
Si no fossin tan fredes,
Pensava descalça,
S'assemblarien a tu.