Fernando Sabino Seguí30/05/10 0:00
TW
0

Salutacions! Què tal?
Rowan Atkinson és l'alter ego real d'aquell xistós i estrambòtic personatge de nom Mr. Bean. És gaire de domini públic, emperò, que Rowan també és la part vital d'un personatge "històric" de nom Edmund? Un nom amb diferents vides a variats segles de la Història d'Anglaterra, d'antiquíssim llinatge de la nissaga dels Blackadder. Presentat sia en societat, idò n'Edmund Escurçó Negre. I no ens deixem al seu fidel, curt i al·lèrgic a la higiene personal Baldrick. Xerrem, per tant, d'aquella genial sèrie anglesa dels 80 anomenada L'Escurçó Negre.
Il·lustres vides les seves que ens són comptades gràcies a una idea per a la BBC de Rowan Atkinson i Richard Curtis (Love Actually) amb actors com Tony Robinson, Hugh Laurie, Stephen Fry o Miranda Richardson. Agafant situacions de drames de Shakespeare, les aventures i desventures dels distints Escurçons Negres (i Baldricks) estan farcides d'acidesa i sarcasme de gran puresa:
-Edat Mitjana: Edmund és el germà bastard del príncep hereu i és un poc curt i covard.
-Època d'Isabel I: Edmund és ara un Lord –més llest que el seu avantpassat de l'Edat Mitjana- que tracta amb una adulta però infantil reina Isabel I, monarca amb preocupant debilitat per les execucions.
-Segle XVIII: El protagonista és ara majordom d'un molt, molt, curt príncep regent (Hugh Laurie, més conegut actualment com a Doctor House) a qui aguanta i també intenta enredar sempre que en té ocasió.
-Primera Guerra Mundial: L'Escurçó Negre ara és capità de l'Exèrcit Britànic.
La perfídia i la intel·ligència d'Edmund van en progressió a través dels segles. I ni tant sols l'humor i la ironia omnipresents són impediment perquè les distintes temporades de la sèrie (una temporada per cada època històrica) tenguin –a vegades- un cert dramatisme als seus finals.
A part, es van rodar varis capítols especials, independents de les trames principals, a on ens situàvem a l'època de l'enderrocament i execució del rei per part de Cromwell; al segle XIX a dins d'un ambient nadalenc de Dickens; i a l'actualitat (finals del segle XX), a on intervé una màquina del temps!
Personalment, la temporada preferida per a qui escriu aquesta reivindicació catòdica és la tercera, la del segle XVIII, amb un antològic i amb mala bava primer episodi dedicat a la política i a les eleccions. I què es pot dir sobre l'esmentat capítol especial, adaptació del famós "Compte de Nadal" de Charles Dickens sobre l'avar i amargat Mr. Scrooge? Aquell home ressentit que, essent visitat per els esperits del Nadal es torna un home bo i amable. A L'Escurçó Negre, en aquest compte se li fa un tant petit com brutalment efectiu canvi: Scrooge-Escurçó Negre passa de boníssima persona a ser un dolent venjatiu sense miraments. Aquest capítol especial hauria ser un programa doble televisiu cada Nadal, juntament amb l'eterna, vella i emotiva ¡Qué bello es vivir! (què millor que compensar l'emoció i les llàgrimes que ens provoca George Bailey, amb les rialles causades per aquesta perversa versió girada de Scrooge?).
Adéu i moltes gràcies!

Benvinguts incrèduls! En Johnny Mora també veu la tele i ens ha fet la seva particular comanda catòdica... Déu n'hi do! 'The Black Adder', més coneguda per nosaltres a Menorca com a 'L'Escurçó Negre', va ser una de les més populars i àcides sèries d'aquella època d'esplendor britànica que van ser els anys 70 i 80... Humor britànic sense concessions, ple de mala llet i negríssim sarcasme, aquesta sèrie va suposar la popularitat primerenca de Rowan Atkinson, molt abans de convertir-se en l'inefable Mr. Bean... Personalment, qualsevol atropellament a la dignitat del pobre Baldrick em produeix mil vegades més hilaritat que qualsevol ganyota del mud personatge que va portar a Atkinson al mateix olimp de Hollywood...

Emesa des del 15 de juny del 1983 fins al 2 de novembre del 1989, 'The Black Adder' va heretar el pèrfid sentit surrealista de la història suggerida als 'Monty Python's Flying Circus' i es va desmarcar clarament d'altres productes estel·lars de la comèdia anglesa amb un perfil més contemporani com 'The Young Ones' ('Els Joves' o la problemàtica de la bugaderia, culminada amb un intent de suïcidi amb laxant), 'George & Mildred' ('Els Roper' o l'estranya radiografia d'un matrimoni de classe mitjana a l'era Thatcher), 'Red Dwarf' ('Nan Roig' o la ciència-ficció més estrambòtica a bord de la nau més 'freaky') o 'Allo Allo' (o els desgavells del cafè Nouvion durant l'ocupació alemanya a França durant la II Guerra Mundial)...

La particular visió del que es suposa que ha de ser una intriga política a palau queda desdibuixada per l'irreal esperit conspiratori d'Edward Blackadder i el seu sentit del ridícul històric... Tant Percy com Baldrick ofereixen el contrapunt de patetisme suficient per a fer saltar la disfuncional xispa còmica del serial, sorda i ofegada com qualsevol bon producte britànic del moment, però plena d'intensitat i fonament, d'una densitat única que preval sobre el temps... De fet 'The Black Adder' es va desenvolupar durant quatre temporades de sis capítols cadascuna, i les vint-i-quatre emissions ja suposen un tresor únic per a qualsevol catòdic ben considerat... Existeixen, apart, alguns capítols especials entre els quals es troba l'esmentat 'Blackadder's Christmas Carol' (1988) o el fantàstic 'Blackadder: The Cavalier Years' (també del 1988), oferint una retrospectiva espatarrant del personatge...

També es van emetre alguns episodis quan ja havien passat deu o més anys de la finalització de la sèrie, ja al cim de la popularitat dels creadors principals, però mancaven de l'ombrívola frescor del fantàstic original... 'Blackadder: the Army Years' (2000), 'Blackadder: Back & Forth' (2000) o 'The Jubilee Girl' (2002) són alguns d'aquests... L'èxit d'Atkinson i les pel·lícules de Curtis són preuades conseqüències de l'enorme repercussió d'aquesta sèrie, però ningú es podia imaginar que es parlaria tant de 'L'Escurçó Negre' avui en dia per obra i gràcia del actor Hugh Laurie, és a dir, el Doctor House... No tinc cap dubte que aquell jove intèrpret que va recrear a l'estúpid Príncep de Gal·les, futur rei Jordi IV del Regne Unit, a meitat dels 80's es va inspirar en la degradant i pèrfida tècnica dialèctica del maleït Blackadder per a confeccionar al metge mal afaitat i coix més famós de tots els temps... No ho dubteu... L'ombra del escurçó negre és llarga i afilada... Fins la setmana que ve, incrèduls!

'No perdem de vista que la solució que vas trobar al problema del sostre baix de casa de ta mare va ser tallar-li el cap'... A grans problemes, grans solucions... Una mica pel moment 'Millenium', una mica per altres miques, l'intervenció catòdica del sempre ocurrent Mora ha trigat força en arribar... Les meves més sinceres disculpes... Moltes gràcies per la vostra paciència i segueixo convidant a incrèduls d'arreu del món mundial a plantejar gustos i preferències, manies i contrarietats... ja sabeu com fer-ho... a culturalia@menorca.info...