Petits grans filòsofs de Xipell

Cada vegada som més conscients que el potencial dels infants és enorme. Capaços de raonar i de sentir amb la mateixa validesa que els adults, els fillets i les filletes troben avui a les escoletes, les eines i els recursos necessaris per madurar en tots els aspectes. Avui us volem parlar de l'experiència que es conrea a Xipell amb els infants de P4, on es treballa a partir del projecte que s'anomena Filosofia 3/18, i que pretén afavorir la pràctica de les habilitats de pensament a través de la reflexió i del diàleg. Les activitats es programen en petit grup, cada setmana, proposant un tema de conversa a partir del qual s'intenta descobrir, investigar, plantejar dubtes i donar respostes entre tots. La clau de l'èxit consisteix en donar oportunitat i temps perquè cadascú pugui aportar el que sap i coneix. Crear l'espai de tranquil·litat i confiança que propicia el diàleg. Partint sempre dels interessos dels petits, estirant del fil que ells mateixos posen damunt la taula.
Aquest any, el tema estrella és el cos humà, tal com mostra la decoració de les aules, enllaçant directament amb la feina feta el curs anterior quan l'estructura del cos i els sentits van donar peu a treballar diferents aspectes. Enguany, fent una passa endavant, es va decidir plantejar i compartir què li passa al nostre cos segons els estats d'ànim. Així, els fillets i les filletes aprenen a posar nom als sentiments i reflexionen en veu alta sobre perquè ens emocionam, reim, ploram, ens posam nerviosos o tenim por els éssers humans.
Diu el projecte redactat per les educadores, que actualment, tot i que no és nova, la tasca més important i la més difícil a la vegada en l'educació d'un infant és ajudar-lo a trobar sentit a la vida. És cert que es tracta d'una feina personal que dura tota la nostra existència. Tanmateix, treballar i adquirir les habilitats cognitives i emocionals adequades per madurar es pot fer des del començament, des dels primers anys. Alimentar el pensament amb bones pràctiques, exercitar tècniques de raonament que ens facin anar més enllà sempre.
Les educadores fan servir contes, titelles i fotografies per encetar els temes de conversa. Un guió de preguntes introductòries dóna l'empenta per començar a parlar, sempre partint del cos humà i de com es manifesten les emocions. Hi ha moments brillants. De lucidesa corprenedora. Només cal fer una ullada a les converses que es documenten. Hom sent que el món dels adults seria molt més gratificant si fóssim capaços de parlar amb la mateixa creativitat, sinceritat, independència.
Un dels darrers temes treballats a Xipell és la tristesa. Aquí teniu un exemple de com transcorren les sessions de filosofia amb aquests petits grans pensadors.
Xerram d'emocions i sentiments…
2 de març de 2010
Grup: Bianca, Tóbal, Núria, Joan Lluch, Andrea
Tenim una capsa plena de contes, fotografies, titelles… que ens mostren algunes de les emocions i sentiments. Anam mirant…
Mestra: Què li passa? – Els mostra una titella d'una cara que plora–
Núria: Que plora.
Mestra: I per què deu plorar?
Núria: Perquè algú li ha donat una bofetada.
Joan: Quan et peguen, plores, o si has caigut o si t'han fet mal.
Tóbal: Quan es tiren al terra i es fan mal.
Andrea: Quan fan mossos.
Bianca: Quan es fillets peguen.
Mestra: Ja veig que sabeu que quan ens peguen, ens donen mossos, ens fan mal… ploram, però és ver que sabeu que no hem de pigar, ni donar mossos…?
Núria: No perquè és de mala educació.
Tóbal: I que és molt lleig.
Mestra: Sí molt bé, és molt lleig i és de mala educació i per açò no ho hem de fer, perquè sinó, mirau que ens passa… - i els torn a mostrar la titella amb la cara que plora –
Núria: Que està trist.
Mestra: Sí Núria, ens posam tristos i ploram. I per què ens hi posam tristos?
Núria: Perquè caiem.
Andrea: Es coloms sempre cauen.
Mestra: Es coloms sempre cauen?
Andrea: Sí, quan cauen es fan mal també.
Mestra: I a noltros què ens passa? Què fa es cos?
Núria: Està trist.
Tobal: Quan ploram.
Mestra: Quan esteim tristos ploram, i que ens surt dels ulls?
Tobal i Joan: Sang.
Mestra: Sang ens surt dels ulls?
Joan: Des peus, o des genolls, o des cap… d'aquí on et fas mal.
Mestra: Ah! Però dels ulls, quan ploram, que ens surt?
Núria i Joan: Llàgrimes.
Mestra: Molt bé! Llàgrimes. I aquestes llàgrimes que tenen color?
Tobal: Negres, jo tenc es ulls negres.
Mestra: Sí tens ets ulls negres, però ses llàgrimes que són negres?
Núria: Són blaves
Mestra: Avam, ens miram de quin color tenim els ulls. Na Núria marrons, en Tóbal negres, en Joan negres, n'Andrea marrons i na Bianca marrons.
I quan ploram, ses llàgrimes surten del color dels ulls?
Tots: Nooooooo!
Mestra: Ah! Ja ho trobava jo!. Ses llàgrimes són d'aigua i no tenen color.
I seguim mirant contes i cares que ens mostren emocions i sentiments. Avui els fillets i filletes han triat la tristesa. I la dibuixam.
Joan: Jo no hi estic mai trist.
Mestra: Segur què no estàs trist mai?
Tóbal: Quan estic trist hi estic molt.
Núria: S'altre dia vaig veure un moix negre i em va donar un bon susto.
Mestra: I et vas posar trista?
Núria: No. Em vaig posar a riure!
Mestra: Ara idò, pensam en coses que ens fan posar tristos i ho dibuixam . Que ens agrada estar tristos?
Tots: No!
Mestra: Idò de quin color ho podem pintar?
Núria: Jo de negre, que no m'agrada.
Joan: A jo m'agrada molt es verd, blau i groc.
Mestra: I ho pintaras dels colors que més t'agraden?
Joan: Dibuixaré en Denis, quan estic tris l'agaf i també plora. Quan jo dorm m'agafa sa mà.
Núria: Jo dibuixaré una cosa trista. (Primer comença a dibuixar en negre, i després ho tapa en blanc. Ho ha trobat massa negre. Després agafa altres colors)
Tóbal: Jo quan estic plorant
Andrea: Jo i en Calliou quan està trist (tenim una titella que es sembla a en Calliou)
Bianca: Me faig a jo quan estic trista.