Sant Jordi digital

Però també podem parlar de Sant Jordi des de la vessant tecnològica. Fa uns mesos ja us vaig explicar què eren el llibres electrònics i, com passa sempre amb les noves tecnologies, el que ara és actual, demà ja està passat de moda. Vull dir que evoluciona molt ràpidament: és el que s'anomena "obsolescència tecnològica".

El llibre electrònic o e-book no deixa de ser la versió electrònica o digital dels llibres de tota la vida. Un dels avantatges d'aquest dispositiu és que et permet emmagatzemar molts llibres. És a dir, en comptes d'arrossegar el pes dels llibres, pots dur dins del teu dispositiu fins a uns 1.500 llibres... Us imagineu el que això vol dir? Pots dur tots el llibres que et llegiràs a la teva vida! A més a més, tenim una altra opció, entre les diferents que existeixen, que és l'audiollibre. Aquest té un valor afegit, i és el d'apropar la lectura als no vidents. Aquesta ha de ser la tasca de la tecnologia: facilitar la vida a tothom, fer accessible tot per a tots.

Una vegada inventat el dispositiu (podríem parlar del Kindle, Papyre, Booq, Nook... i uns quants més), posteriorment arriben les webs des d'on descarregar-se els exemplars de lectura, i actualment disposeu d'un bon número d'aquestes pàgines. Però cap tecnologia arriba sense que es generi alguna discussió o temor. I això mateix ha passat amb l'e-book. De ben segur que haureu escoltat alguna de les protestes que han sorgit del món editorial, davant la por de les descàrregues gratuïtes de llibres, tal i com està passant amb el cinema i la música. Crec que l'avantatge que té el món editorial enfront de la indústria musical és que poden aprendre dels errors que aquests últims han comès, i intentar iniciar un nou model de negoci. Ara bé, tampoc es poden posar pals a les rodes, com acaba de passar aquests dies que el Ministeri d'Hisenda ja ha dit que els llibres electrònics no estaran sotmesos al mateix IVA que els llibres tradicionals. Us recordo que als llibres se'ls aplica un 4 per cent d'IVA, mentre que la resta ha de pagar el 16 per cent (el 18 per cent en breu).

Serà millor que matisem aquestes dades. Només s'aplicarà el 4 per cent als llibres digitals que siguin venuts en un suport físic, és a dir, cd o pen-drive, mentre que les descàrregues d'aquests llibres serà al 16 per cent. Ara, la pregunta del milió: aquests llibres venuts amb suport físic també pagaran el cànon digital, no? No té gaire sentit acabar pagant el mateix per un llibre electrònic que per un llibre tradicional.

Deixant de banda els preus, voldria aclarir una errada que s'ha comès en molts mitjans de comunicació. Arran de la presentació de l'iPad d'Apple s'ha definit com a llibre electrònic, i no és així. És tan lector de llibre electrònic com ho pot ser qualsevol ordinador, però no és un lector de llibres electrònics. Només us diré una petita diferència que aclareix per què és, segons Steve Jobs, "un compendi d'oci multimèdia" i no un e-book: per la seva pantalla LED, que cansa la vista, mentre que els llibres electrònics utilitzen paper electrònic. Un material que no fatiga, és molt lleuger i consumeix menys energia que el LED. D'aquesta manera també ofereix una major autonomia. Precisament, la duració de la seva bateria es un altre punt a favor de l'e -book.

A mi, que m'encanta la tecnologia, també m'encanten els llibres de paper. M'agrada la seva olor, notar com es "viuen", com es desgasten. Això, emperò, no vol dir que no tingui ganes d'experimentar amb l'e-book. Crec, sincerament, que poden conviure perfectament, no considero que hagin de ser excloents. A més a més, un e-book mai podrà arribar a ser un incunable...

Recomanació de lectura: Nadie acabarà con los libros, d'Umberto Eco i Jean-Claude Carriere. Molt apropiada després de la lectura d'aquest article i més en aquestes dates, no creieu?

Us desitjo una bona diada de Sant Jordi i que les lletres us abracin amb lectures plaents...